Comunicat de suport a Xènia Orfila en front al cas que pateix d’assetjament de la FAVB

Comunicat de suport a Xènia Orfila en front al cas que pateix d’assetjament de la FAVB

La nostra companya i veïna Xènia Òrfila, després de divuit anys de feina a la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona, avui es veu en l’obligació de defensar-se davant l’assetjament laboral que pateix durant anys, per membres de l’actual junta de la FAVB. A l’Assemblea de Barri de Sants rebutgem amb contundència qualsevol cas de maltractament, però ens resulta especialment preocupant quant aquestes pràctiques empresarials es donen en el si d’entitats socials. Aquest fet ens hauria de porta a reflexionar sobre el model sociolaboral d’aquest tipus d’associacions.

No podem mantenir-nos al marge veient com pateix la nostra companya, de la mateixa manera que defensem a les persones davant un desnonament, així hauríem de defensar-nos dels maltractaments, doncs, aquests, després de vexar i desmuntar psicològicament a l’agreujada, pretenen sempre conduir-la cap a l’abandonament del seu lloc de treball; cosa que la Xènia no vol fer.

Una reflexió; els problemes sobre habitatge acostumen a agreujar-se després de perdre la feina. Romandrem passives davant l’assetjament i quan vinguin a desnonar a la Xènia, el seu company i els seus tres fills, només llavors actuarem? Nosaltres diem NO, No als maltractaments ni a la FAVB, ni enlloc! La nostra companya fa més d’un any (que …) allunyada del seu lloc de treball i en tractament psicològic, ara que se’n vagin ells i elles. Junta dimissió!

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!

PDF

Pol absolució! #PolAbsolució

Cartell

CAIXA DE SOLIDARITAT

Ara mateix el jutjat sol·licita al company el pagament de 7.249,56 € per evitar l’ingrés a la presó. En unes setmanes tractarà de negociar el fraccionament del pagament per evitar la seva entrada a la presó. El número de compte de la caixa de solidaritat és:

ES09 3025 0011 7514 0011 5895 (Caixa d’Enginyers)

INFORMACIÓ ACTUALITZADA DEL CAS

Pol, un company i militant del teixit social del barri de Sants va ser detingut l’any 2014 a la manifestació contra el desallotjament del CSO La Carboneria. Les acusacions presentades contra ell? Resistència i atemptat a l’autoritat per haver, suposadament, tirat una ampolla de vidre contra un mosso i resistir-se a la seva detenció amb tanta força que li va trencar un canell – accions que ell mai va fer.

Després de quatre anys esperant el judici, el passat mes de març, aquest es va celebrar.

Durant tot el judici, la posició política de la jutgessa va estar clarament esbiaixada: va començar negant proves en fotografia de la defensa sota el pretext d’un error burocràtic tot i tenir el dispositiu necessari per reproduir-lo. Va rebutjar el testimoni dels dos foto-periodistes que van documentar la detenció. La jutgessa va passar per alt les contradiccions dels mossos en diverses ocasions com el temps que va durar la detenció, la distància, o fins i tot l’afirmació d’un antiavalot de no reconèixer al Pol ni estar segur que l’hagués detingut. També van declarar que al moment de detenir-totes les manifestants estaven llançant ampolles i que el terra era ple de trossos de vidre. La fotografia posterior a la detenció demostrava que a terra no hi havia vidres i que el llançament va ser posterior a la detenció per la qual cosa Pol no va poder haver-ho causat. Finalment la jutgessa va rebutjar el segon testimoni de la defensa, vulnerant la seva defensa, al·legant que ja en tenia prou. Vaja, que es volia marxar a dinar, perquè el judici va començar tard.

En la sentència la jutgessa no recollia les contradiccions dels mossos, el rebuig dels testimonis i proves de la defensa, passant per alt que la defensa va demanar la proves dactilar a les ampolles i va sortir negativa. A més va acusar Pol de no explicar la lesió del mosso, quan el mateix “lesionat” no va saber explicar-la.

Tot això sense visionar les proves fotogràfiques, tal com s’havia sol·licitat, i que demostraven la versió de Pol. L’Audiència Provincial, posteriorment va donar per vàlida la sentència de la jutgessa al·legant que la decisió estava correctament presa.

A hores d’ara ja ha sortit la sentència d’1 any i mig de presó i 10.500 € d’indemnització i pena multa. S’ha presentat recursos al Tribunal Suprem, desestimat, i hi ha un altre en procés al Tribunal constitucional.

Ara mateix el jutjat sol·licita al company el pagament de 7.249,56 € per evitar l’ingrés a la presó. En unes setmanes tractarà de negociar el fraccionament del pagament per evitar la seva entrada a la presó.
MANIFESTACIÓ EN FEBRER DEL 2018  “L’ESPECULACIÓ EXPULSA I EMPRESONA” CONTRA EL JUDICI DE POL

http://el3.cat/una-manifestacio-a-sants-denuncia-lespeculacio-i-la-gentrificacio-als-nostres-barris/

https://abs.sants.org/lespeculacio-expulsa-i-empresona/

Més info en twitter amb els HT #PolAbsolucio i #QuanSobraCor

https://acciollibertariasants.wordpress.com/2018/11/12/polabsolucio/

Bustiem Sants – No Ens Faran Fora

El passat diumenge 10 de juny 10:30 font nova Pl Sants, vem sortir a omplir bústies del barri de díptics amb informació sobre formes de defensar-se de les agressions especulatives i l’abús del turisme que estem patint darrerament en els barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. Aquest serà el primer dia de molts, us esperem en les properes bustiades.

Díptic:

L’especulació expulsa i empresona

Divendres 16 de febrer, 19:30 pl. Sants
Manifestació
“L’especulació expulsa i empresona.
Res podran fer quan ens sobra cor”

Aquest 21 de febrer un veí del barri i militant d’Acció Llibertària de Sants s’enfronta a un judici per ser detingut de forma arbitrària a la manifestació contra el desallotjament del CSO La Carboneria fa ja gairebé 4 anys. És acusat d’atemptat contra l’autoritat i resistència, delictes que no va cometre, pels quals li demanen 4 anys de presó i 10000 euros d’indemnització.Recordem que el CSO La Carboneria és un edifici ubicat a l’eixample que va ser okupat en 2008 com a centre social després de fer 4 anys que estava buit i sense cap ús. En 2010, FBEX Promo Immobiliaria, ex-propietària de “La carbo”, va intentar dur a terme el desallotjament però es trobava enfonsada i en concurs de creditors. En 2011 la titularitat de l’immoble va passar a mans de Barclays (entitat bancària absorbida actualment per CaixaBank) i executà el desnonament en 2014. Al març de 2017 Leasing LWP Spain va comprar l’edifici. Entre tot aquest procés especulatiu, l’edifici ha estat 3 anys en desús i no sembla que es destini a oferir nous habitatges per al barri de Sant Antoni, ja que aquesta promotora es dedica al lloguer d’immobles per a empreses. Per un altre costat l’Ajuntament ha protegit la façana de l’edifici però ignora la necessitat d’habitatge en un barri especialment gentrificat.

Per altra banda, en els darrers anys estem patint a Sants la pujada indiscriminada del preu del lloguer mes rere mes. Patim com els fons d’inversió compren les cases, on hem viscut tota la vida, per reformar-les i fer-ne de més cares, tot pressionant-nos perquè marxem. Patim aquelles que inclús podent assumir-ne el preu, ens tornem boges per buscar pis i som obligades a firmar el contracte sense ni tan sols haver-lo vist per dins. Però en el segon barri on més es desnona de Barcelona, la qüestió de l’habitatge només és la punta de l’iceberg. Hotels, pisos turístics, immobiliàries i franquícies de grans empreses han substituït el teixit del barri per a oferir productes i serveis que no responen a les necessitats de les veïnes, sinó que representen una activitat econòmica improductiva que només genera capital privat a partir de la mercantilització del nostre barri i les nostres vides

Així les coses com a Assemblea del Barri de Sants creiem que aquest cas repressiu no és tant sols un altre incident que posa de manifest la contradicció que suposa la separació existent entre propietat i possessió, sinó que es tracta de justificar a cop de sentència judicial, tot un conjunt de pràctiques especulatives que suposen un flagrant abús de poder i apunten cap a un neoliberalisme més salvatge que provoquen que sobreviure a la ciutat sigui tot un luxe. L’acusació que recau sobre el nostre company pel fet de ser a la manifestació, suposa la criminalització de la solidaritat que va mostrar amb les que lluiten contra la gentrificació. Per això assenyalem que l’especulació i els agents que la fan possible (entre ells l’estat i les seves institucions) no només són la causa de l’empobriment de les persones que viuen en el barri, també són aquells que volen portar a la presó al nostre company, així com a totes aquelles que gosin plantar cara. Per tant la lluita contra la repressió, significa per a nosaltres la lluita contra l’expulsió de les nostres veïnes, la lluita per un habitatge digne i la lluita contra l’etilització del barri on vivim.

Res podran fer els especuladors, quan sobra cor.

Assemblea de Barri de Sants

Agraïment a totes les persones que vam participar a fer realitat l’1 d’octubre

Poques vegades allò amb que somiem dia a dia es converteix en realitat.

Des de l’ABS volem agrair a totes les persones que vam formar part d’aquesta jornada històrica en que vam donar sentit a les paraules solidaritat i democràcia. Malgrat la repressió exercida des de l’estat espanyol per atemorir a tota la comunitat, hem sabut canalitzar la nostra ràbia i la nostra por cap a l’auto-organització, demostrant al món sencer que som un poble capaç d’unir-nos per a defensar el nostre dret a expressar-nos.

Vam veure totes les expectatives desbordades: la valentia i l’afluència de gent, resistència i murs humans, idees i inventives mils per esquivar als violents i lladres d’urnes.. Una força vital que ens ha fet créixer com a poble.

Volem agrair també a totes aquelles persones que han vingut d’arreu a donar-nos suport per a la defensa de col·legis i escoles, la vostra solidaritat ens va fer sentir la tendresa entre pobles.

No oblidem, ni volem oblidar, totes les agressions patides per les veïnes i veïns de barris i pobles arreu del país. El clima d’amenaça sostingut que ha planat sobre tota la nostra comunitat és una mostra més de la seva repressió. Tot i així, el diumenge 1 vam saber transitar la por donant una resposta col·lectiva, que ens va permetre assolir el nostre objectiu. La millor forma de denunciar aquesta violència és continuar lluitant.

Convidem a totes els veïns i veïnes a continuar organitzant-se i no deixar passar aquesta oportunitat històrica. Tant si estem a favor d’un nou estat com si no, la participació és la única forma de construir. La pressa de decisions col·lectives és cosa de totes, pren partit.

El que hem viscut el cap de setmana del referèndum ha estat prova tangible del que som capaces de fer quan ens auto-organitzem: dur a terme “coses” que mai haguéssim sospitat que podríem fer.

Els carrers seran sempre nostres!

L’Assemblea de Barri de Sants davant del referèndum

Davant del context actual i com sempre hem fet, l’Assemblea de Barri de Sants (ABS) defensarem les veïnes i veïns del barri, els seus drets i llibertats. Entenem que el que està passant aquests dies constitueix un atac davant del qual hem de reaccionar. Per això sortirem al carrer avant, durant i després de la celebració del referèndum.

Som conscients que no tota la gent vol votar, ni tota la gent votarà el mateix. El que importa és que la gent participi. Així mateix, no ens oblidem de què no tota la gent que vol votar pot fer-ho, tenim veïns i veïnes que han quedat exclosos per uns criteris racistes. A aquestes veïnes i veïns també els convidem a participar en les accions i a lluitar amb nosaltres.

Per tot això, us convidem a participar de les casserolades i altres accions que ja s’estan fent, així com a sortir al carrer el dia de la celebració referèndum per participar d’aquesta jornada.

Juntes som més forts, juntes ho podem tot!

Assemblea de Barri de Sants

10 de juny 17h pl Sants 18h pl Universitat #AdeuBCN

Adéu, BCN!

10 de juny 17h pl Sants -> 18h pl Universitat

Aquesta és una campanya unitària dels barris de Barcelona organitzats sota el paraigües de la Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge de Barcelona. Actualment formada per: Grups d’Habitatge de Sants i Raval, Oficina d’Habitatge de Gràcia, Comissió d’Habitatge de Vallcarca, Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot – Camp de l’Arpa i  Sindicat de Barri de Poble Sec.


Mentre milers de turistes són acollits simpàticament amb un “Hola Barcelona”, nosaltres tenim clar que algú ha de dir AdéuBCN.

Aquesta ciutat no aguanta més.

No aguanta veure com any rere any els nostres barris són presos a l’assalt per les forces d’ocupacó turístiques, de la mà de promotors immobilaris i especuladors diversos que aplanen el terreny, compren, assetjen, desallotjen i reformen pisos i blocs sencers substituïnt espais de vida per peces de la màquina de fer diners en que sembla que s’ha convertit Barcelona.

Expulsió de veïnes, tancament de comerços de tota la vida, descaracterització dels barris… el panorama fa temps que és dessolador.

Que la precarietat material ens acompanyaria tota la vida, no és una idea especialment nova. Portem anys fent malabars per arribar a fi de mes, aplaçant visites al dentista, viatges o estudis fins no sé sap quan… Però, que ja no podríem ni malviure als nostres barris és una realitat que estem vivint, de forma cada cop més clara i colpidora, en els darrers dos anys. Algú està travessant totes les línies vermelles. Tenen noms i cognoms.

O els hi parem els peus o haurem de dir AdéuBCN.

El degoteig es va accelerant cada setmana. A unes se’ns acaba el contracte, a altres la paciència d’haver de suportar els crits de parc temàtic banyat en alcohol en que han convertit el nostre carrer. Poc a poc totes estem sent amenaçades. Des de les joves que no podem emancipar-nos, fins les àvies que hem de veure com ens expulsen de la casa on vam néixer. Així que ha de ser entre totes, també, com hem de posar frè a la situació.

L’administració pública en les seves tres cares (del suposat canvi, del procés infinit, del neoliberalisme ranci) gesticula incansablement fent creure que revertirà la situació. Que l’habitatge (i la ciutat) són drets dels que podem gaudir, sinó ara una mica més endavant… Però les que ens enfrontem a la situació a peu de carrer no podem obviar la realitat: o hi ha un canvi radical en com s’està gestionant el turisme i l’habitatge o abans de que comencin a vendre’ns la propera legislatura haurem hagut d’exiliar-nos deixant amigues, barri i vida enrere. Només podem comptar amb les nostres pròpies forces per revertir la situació.

Lluita o exili. Aquest és el dilema. Sabem que la nostra situació personal és límit en molts altres àmbits com el laboral o la salut; que la nostra vida quotidiana no és especialment senzilla i sortir al carrer a lluitar, a posar el cos, ens requereix un esforç que sovint ens desequilibra. Tot i així, en la situació actual no veiem cap alternativa. Cal lluitar i cal fer-ho abans no sigui massa tard.

A molts barris de Barcelona ens estem organitzant. Grups o oficines d’habitatge, sindicats de barri, de llogateres, associacions de veïnes… La batalla per l’habitatge a Barcelona, i més enllà, es manifesta dia rere dia en assemblees al carrer, converses entre veïnes, accions directes… La informació va saltant boca a boca, amb manuals i per les xarxes socials. Tots aquests petits actes van bastint xarxes de suport mutu indispensables per la nostra supervivència, no només material. Ara bé, toca també sortir juntes al carrer, plantar cara a aquesta ciutat-fàbrica de turisme i aturar-la, dir-li, AdéuBCN.

El 10J tenim una primera oportunitat. Ens trobem als carrers!

Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge de Barcelona

Manifest per a reivindicar el projecte de la Farga

ADHESIONS VEÏNS, VEÏNES, ENTITATS

MANIFEST PER A REIVINDICAR EL PROJECTE DE LA FARGA

HISTÒRIA

Ja fa més de 35 anys que el terreny de l’Hortet de la Farga a Noguera Pallaresa 27, interior  d’illa de 455m2 no edificable, són utilitzats per la Comissió de Festes del mateix carrer per dur a terme, any rere any, la seva activitat de guarniment del carrer durant les Festes Majors de Sants. Aquest ús estava garantit per un acord amb l’antic propietari, el qual va cedir les claus de manera indefinida a la Comissió de Festes.

Des de l’any 2008 els baixos de Rossend Arús 38 també són utilitzats com a taller i magatzem per la Comissió de Festes que al comunicar amb l’interior d’illa formen un espai comú.

També fa 9 anys que els veïns i veïnes van enjardinar i fer horta a l’interior de l’illa transformant-ho així en un espai verd, obert pel barri i organitzat.

Així doncs l’espai s’ha convertit en un Hort Comunitari on el veïnat treballa la terra, urbanitza l’entorn o simplement gaudeix d’un espai privilegiat al cor de Sants.

És sabut que els edificis de Rossend Arús 36 i 38 i el terreny de Noguera Pallaresa van ser desallotjats fa aproximadament 9 anys. Durant tot aquest temps han estat “buits” per a la propietat, propiciant l’especulació. Aquests edificis són actualment propietat de Building Center, immobiliària de La Caixa, fruit d’una execució hipotecària.

Membres de la Comissió de Festes i de l’Hortet de la Farga juntament amb la cooperativa d’habitatges en cessió d’ús Sostre Cívic van començar un treball conjunt per garantir la continuïtat de l’activitat comunitària de la Comissió de Festes i de l’Hortet i, alhora, poder transformar-ho en un projecte integral, incorporant els habitatges cooperatius i un espai per afavorir el consum responsable, com és l’Economat Social.

PROCÉS DE NEGOCIACIÓ AMB L’AJUNTAMENT I AMB BUILDING CENTER

Ja fa un any que aquests col·lectius es van posar en contacte amb Building Center per iniciar una negociació que permetés garantir la viabilitat del projecte. En aquest sentit, la voluntat de l’equip impulsor era que l’immoble fos adquirit per Sostre Cívic i que l’Ajuntament adquirís en propietat els baixos i l’Hortet, o hi col·laborés d’alguna altra manera, per facilitar la seva posterior cessió i la viabilitat general del projecte.

Aquesta opció s’ha manifestat inviable aquest febrer, doncs Building Center ha acceptat una oferta d’un altre comprador, tot i que ja s’havia arribat a un acord verbal per a la compra. Aquest fet és un veritable perill per al barri, doncs no només posa en risc la continuïtat del projecte de La Farga, sinó que també tot fa pensar que el comprador ho pot destinar a un complex turístic de luxe, com era l’objectiu inicial de Building Center.

SUPORTS

Comptem amb el suport de prop de 3.000 signatures i d’entitats del barri.

Cal recordar que aquest cas el vàrem portar al Plenari del Districte de Sants-Montjuïc de setembre del 2015 a on, per unanimitat,  es va acordar que el terreny i el local passessin a propietat municipal per així garantir la continuïtat de les activitats socials que s’hi desenvolupen.

REIVINDICACIÓ ACTUAL

Malgrat la proposta inicial ja no és viable, l’Ajuntament té el dret d’adquirir la propietat amb preferència sobre qualsevol altre comprador en un termini de dos mesos a la compra d’aquest gràcies al dret de tempteig i retracte.

És per això que demanem a l’Ajuntament de Barcelona que exerceixi aquesta compra, reconegui el treball fet fins al moment per Sostre Cívic, la Comissió de Festes i l’Hortet de la Farga i cedeixi la totalitat dels immobles (Rossend Arús 36, Rosend Arús 38 i el terreny de Noguera Pallaresa 27) al projecte de La Farga ja que de no fer-ho, no només estaria contradient l’Acord del Plenari, sinó que també estaria afavorint l’especulació i oposant-se al treball de base de col·lectius arrelats al barri.

Sostre Cívic, Comissió de Festes plaça la Farga i Hortet de la Farga

20 de març de 2017

projectelafarga@gmail.com

ADHESIONS VEÏNS, VEÏNES, ENTITATS

Agressió homòfoba al districte de Sants-Montjuïc

El passat cap de setmana va succeir una agressió homòfoba al districte de Sants-Montjuïc. Un home va agredir un noi al crit de «Maricones fuera» i «Putos maricones», causant-li diverses ferides que van requerir cures hospitalàries.

El noi que va patir l’agressió ho va fer públic a les xarxes socials, causant cert rebombori mediàtic, ja que a la ciutat de Berga també havien succeït fets semblants la passada setmana. Tot hi això estem segurs que no va ser l’única agressió per motius de gènere o orientació sexual. Aquestes són una constant, formen part de la nostra societat, però normalment queden invisibilitzades i normalitzades sota el sistema heteropatriarcal. Insults, desqualificacions, humiliacions, acudits homòfobs entre altres són la part més invisibilitzada d’aquesta normalització de l’homofòbia.

El sistema heteropatriarcal es basa en establir una manera de viure, de relacionar-se i d’estimar única, adjudicant cada gènere un rol determinat. Aquesta imposició és la causant d’una violència quotidiana i estructural cap aquells col·lectius que no entren dins dels seus paràmetres.

Evitar i lluitar contra la violència i agressions LGTBIQfòbiques és una feina col·lectiva. Des d’alçar la veu quan som testimonis d’insults o acudits, fins a organitzar-nos per respondre quan algú és víctima d’una agressió per evitar que segueixin succeint.

PROU AGRESSIONS LGTBIQFÒBIQUES!

RESPONGUEM COL·LECTIVAMENT

Manifestació contra la LGTBIfòbia, divendres 17 de març a les 19:30 a Pl. Sants

Som barri, som Can Vies #SomBarriSomCanVies

Som barri, som Can Vies

Un barri ha de ser l’espai on la vida ha de passar al primer pla, lloc de convivència i construcció col·lectiva. Si fos pel poder i el capitalisme, la definició de barri es limitaria a espais de divisió administrativa i residència de la mà d’obra.

Sants s’ha construït com a barri gràcies a la lluita i força de les seves veïnes. Som les hereves dels obrers que van lluitar per una societat més justa a través dels sindicats revolucionaris del segle XX. Som hereves d’aquelles que es van organitzar en estructures d’ajuda mútua per construir cooperatives alternatives al capitalisme. Hereus d’aquelles dones que desafiaren els discursos masclistes i s’enfrontaren al patriarcat. Som aquell Sants que es va revoltar contra les selfactines, s’amotinà contra les quintes de les guerres colonials, es resistí a l’agregació forçosa a Barcelona, s’alçà a la setmana tràgica, s’enfrontà al pistolerisme patronal als anys 20, proclamà el comunisme llibertari i feu front al feixisme tot implantant la revolució el 1936. Som el barri que no va dormir a la dictadura, que es va organitzar als llocs de treball i va ocupar el carrer des d’associacions veïnals. Aquelles que van aconseguir canviar tantes vegades els plans dels poderosos per tenir equipaments en comptes de més gris especulatiu. Així s’aconsegueix que l’Espanya Industrial sigui un parc i les Cotxeres de Sants esdevé un centre cívic, s’evità l’scalextric de plaça de Sants i la fàbrica de Can Batlló, un espai veïnal autogestionat. Som allò que fa barri, que posa la vida per davant dels beneficis econòmics.

Som aquelles que lluitem per una educació accessible per a tothom, lliure i de qualitat. Per aturar les retallades dels drets aconseguits amb la nostra sang. Aquelles que hem vençut la por a no tenir casa per l’organització col·lectiva per tenir un sostre. Aquelles que creem alternatives econòmiques més justes, que ens organitzem per consumir de forma sostenible. Som el barri que ha après a organitzar-se de forma horitzontal per gestionar els nostres desitjos i necessitats. Som cultura popular i rebel que crida contra la mercantilització. Aquelles que busquem la llibertat.

Però tot el que som és fruit de la lluita. Una lluita que la fem com a veïnes dia a dia però que, a vegades, hem hagut de fer ensenyant les dents. Ja farà tres anys que Sants va vèncer al poder i Can Vies es va quedar al barri per demostrar que defensem allò que construïm col·lectivament.

Ara ens toca assegurar que aquest espai es mantingui, com una peça més d’aquest barri viu i combatiu.

Per aquest motiu els col·lectius i associacions de l’assemblea de barri de Sants hem elaborat una proposta urbanística amb l’objectiu que es desafecti del pla urbanístic tant Can Vies com les finques col·lindants afectades i altres zones de la zona sud del calaix de la vergonya que cobreix les vies. Aquesta proposta, a part de la desafectació, preveu una urbanització alternativa que permetria l’accés al calaix des del carrer Jocs Florals, per així fer compatible el manteniment de Can Vies, i alhora un accés que algunes esgrimeixen com a excusa per acabar amb aquest espai de dissidència. Aquest pas que realitzem vol ser una solució definitiva front el que els poder mediàtics han intentat vendre com un conflicte. Apostem per una política feta de manera horitzontal, on les pròpies veïnes som capaces de resoldre allò que les institucions governades per les elits no poden.

Can Vies és i serà del barri!

Assemblea de Barri de Sants