Los juegos del hambre 2020 – comunicat urgent de les xarxes de suport mutu

La crisi del coronavirus ha agreujat la situació de precarietat en què ja moltes de nosaltres ens trobàvem abans, evidenciant la desigualtat social i les misèries d’un sistema que no funciona o, més ben dit, funciona per a unes poques i deixa la resta pel camí.

Per fer front a l’emergència social, les veïnes hem volgut atendre les nostres necessitats oferint-nos ajuda mútua, demostrant que és l’única resposta possible al col·lapse institucional. Per això, als barris es van engegar xarxes de suport mutu i diverses iniciatives d’autoorganització veïnal. Les estructures de suport mutu que ja funcionaven abans (sindicats d’habitatge, xarxes d’aliments, col·lectius migrants i antiracistes, etc.) es van adaptar ràpidament. També s’han posat en marxa noves i diverses iniciatives solidàries motivades per la necessitat, moltes de les quals tiren endavant gràcies a l’esforç i la implicació de les persones migrants. Les xarxes d’aliments, a dia 23 d’abril, estan donant cobertura a més de 5.500 persones a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Però ens trobem que dia rere dia les circumstàncies de les persones més vulnerables empitjoren sense que els responsables polítics se’n facin càrrec i les xarxes de suport mutu, desbordades, no arribem a donar resposta a la forta demanda que hi ha. Moltes persones i famílies que ja vivíem al dia abans de la crisi ara no tenim ni per comprar aliments o altres productes de primera necessitat.

Denunciem que:

– Les administracions públiques no han pres mesures efectives per pal·liar l’impacte psicosocial i econòmic d’aquesta crisi, que s’acarnissa amb les persones més vulnerades i que no ha començat amb la pandèmia, sinó que s’ha fet més palesa. Considerem insuficients i gairebé ridículs els punts que s’han habilitat per repartir àpats diaris a la ciutat de Barcelona i a ciutats veïnes de la perifèria com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona o Santa Coloma de Gramenet. Som milers de veïnes a cada barri que tenim les necessitats bàsiques sense cobrir. Denunciem el seu col·laboracionisme amb l’Estat d’alarma, que posa més èmfasi en la centralització i la militarització que en allò social.

– Serveis Socials, en lloc de donar solucions, generen llistes d’espera i ens deriven a les xarxes de suport mutu famílies que difícilment podrem atendre amb una capacitat limitada. Deixen a la gent penjada d’un telèfon tanta estona que sovint se’ls acaba el saldo sense obtenir una resposta.

– Les xarxes solidàries estem patint assetjament policial i multes per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en especial els col·lectius més vulnerats: les persones migrades i racialitzades. Assenyalem l’Ajuntament com a responsable directe d’aquesta repressió. Denunciem la seva hipocresia, la falta de suport, protecció i reconeixement de la tasca imprescindible de sosteniment col·lectiu. Denunciem que en lloc de revisar actuacions policials abusives i delictives, siguem nosaltres qui hàgim de recórrer sancions administratives quantioses.

Per això, exigim als responsables polítics mesures socials urgents que serveixin realment per ajudar les persones més enllà dels titulars: 

– Fi de la persecució a les xarxes de suport mutu. Expedient i acomiadament dels policies que fan abús de poder amagant racisme i classisme darrere de la seva obstaculització.

– Obertura de bancs d’aliments amb productes de primera necessitat. Les xarxes de suport mutu no podem abastar més, no volem substituir Serveis Socials ni servir de crossa a les institucions.

– Ajudes econòmiques i de tot tipus a les persones sense recursos. Calen mesures extraordinàries per abastar la nova borsa de pobresa, que no deixa de créixer.

– Suspensió del lloguer per situacions de vulnerabilitat durant la crisi. Calen solucions d’habitatge urgents en lloc de moratòries que només generen més deute i crisi. S’ha de prorrogar la prohibició dels desnonaments i desallotjaments, en tots els casos, ja que els que s’han suspès avui es multiplicaran demà sense aquesta mesura.

– Suspensió del pagament de les factures dels serveis bàsics (llum, aigua, telèfon, internet, etc.) amb manteniment del servei a càrrec de les companyies “voltors” que es lucren amb les necessitats bàsiques.

– Regularització immediata de les persones migrades. La privació dels drets més bàsics, conseqüència de no disposar d’un permís de residència, les situa ara més encara en una especial vulnerabilitat a l’hora d’accedir a totes les ajudes.

El capitalisme és un sistema assassí que només entén de beneficis econòmics, pel que ha de sotmetre la Vida íntegrament als criteris de l’Economia Política. Nosaltres ens situem en defensa de la Vida i enfront de la Mort.

La solidaritat, la nostra millor arma!

Firmants:

– Comitè Revolucionari d’Aliments del Poble Sec
– Sindicat de Barri del Poble Sec
– Ateneu Cooperatiu La Base del Poble Sec
– Xarxa d’Aliments de Vallcarca
– Xarxa Popular d’Aliments del Raval – Xarxa suport mutu del Raval
– Xarxa d’aliments L’Hospitalet
– Xarxa de suport mutu de l’Esquerra de l’Eixample
– Xarxa de suport mutu del Casc Antic
– Xarxa Popular d’Aliments Maresme – Suport Mutu Maresme
– Xarxa solidària de Badalona
– Xarxa solidària Gramenet
– Las Espigadoras-BCN
– Xarxa de Suport Mutu de la Trini
– Xarxa d’aliments de Sants
– Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes
– Xarxa de Suport Mutu Sant Andreu i Bon Pastor
– Tancada Migrant
– Xarxa Safa-Poblet
– Red de cuidados antiracistas
– Assemblea de Barri de Sants

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Suport Mutu a Sants pel CoVid19


Des de l’ Assemblea de Barri de Sants hem creat un canal de Telegram per mantenir a tothom informat i recollir les necessitats i oferir ajuda.

Telegram: @covid19sants i el hashtag #coronasants

També hem fet cartells per distribuir a les botigues obertes i als edificis. I sobretot no oblidem a les veïnes sense Internet

Xarxa de suport mutu de Sants. Fem barri! 💪

Comunicat de suport a Xènia Orfila en front al cas que pateix d’assetjament de la FAVB

Comunicat de suport a Xènia Orfila en front al cas que pateix d’assetjament de la FAVB

La nostra companya i veïna Xènia Òrfila, després de divuit anys de feina a la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona, avui es veu en l’obligació de defensar-se davant l’assetjament laboral que pateix durant anys, per membres de l’actual junta de la FAVB. A l’Assemblea de Barri de Sants rebutgem amb contundència qualsevol cas de maltractament, però ens resulta especialment preocupant quant aquestes pràctiques empresarials es donen en el si d’entitats socials. Aquest fet ens hauria de porta a reflexionar sobre el model sociolaboral d’aquest tipus d’associacions.

No podem mantenir-nos al marge veient com pateix la nostra companya, de la mateixa manera que defensem a les persones davant un desnonament, així hauríem de defensar-nos dels maltractaments, doncs, aquests, després de vexar i desmuntar psicològicament a l’agreujada, pretenen sempre conduir-la cap a l’abandonament del seu lloc de treball; cosa que la Xènia no vol fer.

Una reflexió; els problemes sobre habitatge acostumen a agreujar-se després de perdre la feina. Romandrem passives davant l’assetjament i quan vinguin a desnonar a la Xènia, el seu company i els seus tres fills, només llavors actuarem? Nosaltres diem NO, No als maltractaments ni a la FAVB, ni enlloc! La nostra companya fa més d’un any (que …) allunyada del seu lloc de treball i en tractament psicològic, ara que se’n vagin ells i elles. Junta dimissió!

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!

PDF

Pol absolució! #PolAbsolució

Cartell

CAIXA DE SOLIDARITAT

Ara mateix el jutjat sol·licita al company el pagament de 7.249,56 € per evitar l’ingrés a la presó. En unes setmanes tractarà de negociar el fraccionament del pagament per evitar la seva entrada a la presó. El número de compte de la caixa de solidaritat és:

ES09 3025 0011 7514 0011 5895 (Caixa d’Enginyers)

INFORMACIÓ ACTUALITZADA DEL CAS

Pol, un company i militant del teixit social del barri de Sants va ser detingut l’any 2014 a la manifestació contra el desallotjament del CSO La Carboneria. Les acusacions presentades contra ell? Resistència i atemptat a l’autoritat per haver, suposadament, tirat una ampolla de vidre contra un mosso i resistir-se a la seva detenció amb tanta força que li va trencar un canell – accions que ell mai va fer.

Després de quatre anys esperant el judici, el passat mes de març, aquest es va celebrar.

Durant tot el judici, la posició política de la jutgessa va estar clarament esbiaixada: va començar negant proves en fotografia de la defensa sota el pretext d’un error burocràtic tot i tenir el dispositiu necessari per reproduir-lo. Va rebutjar el testimoni dels dos foto-periodistes que van documentar la detenció. La jutgessa va passar per alt les contradiccions dels mossos en diverses ocasions com el temps que va durar la detenció, la distància, o fins i tot l’afirmació d’un antiavalot de no reconèixer al Pol ni estar segur que l’hagués detingut. També van declarar que al moment de detenir-totes les manifestants estaven llançant ampolles i que el terra era ple de trossos de vidre. La fotografia posterior a la detenció demostrava que a terra no hi havia vidres i que el llançament va ser posterior a la detenció per la qual cosa Pol no va poder haver-ho causat. Finalment la jutgessa va rebutjar el segon testimoni de la defensa, vulnerant la seva defensa, al·legant que ja en tenia prou. Vaja, que es volia marxar a dinar, perquè el judici va començar tard.

En la sentència la jutgessa no recollia les contradiccions dels mossos, el rebuig dels testimonis i proves de la defensa, passant per alt que la defensa va demanar la proves dactilar a les ampolles i va sortir negativa. A més va acusar Pol de no explicar la lesió del mosso, quan el mateix “lesionat” no va saber explicar-la.

Tot això sense visionar les proves fotogràfiques, tal com s’havia sol·licitat, i que demostraven la versió de Pol. L’Audiència Provincial, posteriorment va donar per vàlida la sentència de la jutgessa al·legant que la decisió estava correctament presa.

A hores d’ara ja ha sortit la sentència d’1 any i mig de presó i 10.500 € d’indemnització i pena multa. S’ha presentat recursos al Tribunal Suprem, desestimat, i hi ha un altre en procés al Tribunal constitucional.

Ara mateix el jutjat sol·licita al company el pagament de 7.249,56 € per evitar l’ingrés a la presó. En unes setmanes tractarà de negociar el fraccionament del pagament per evitar la seva entrada a la presó.
MANIFESTACIÓ EN FEBRER DEL 2018  “L’ESPECULACIÓ EXPULSA I EMPRESONA” CONTRA EL JUDICI DE POL

http://el3.cat/una-manifestacio-a-sants-denuncia-lespeculacio-i-la-gentrificacio-als-nostres-barris/

https://abs.sants.org/lespeculacio-expulsa-i-empresona/

Més info en twitter amb els HT #PolAbsolucio i #QuanSobraCor

https://acciollibertariasants.wordpress.com/2018/11/12/polabsolucio/

Bustiem Sants – No Ens Faran Fora

El passat diumenge 10 de juny 10:30 font nova Pl Sants, vem sortir a omplir bústies del barri de díptics amb informació sobre formes de defensar-se de les agressions especulatives i l’abús del turisme que estem patint darrerament en els barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. Aquest serà el primer dia de molts, us esperem en les properes bustiades.

Díptic:

L’especulació expulsa i empresona

Divendres 16 de febrer, 19:30 pl. Sants
Manifestació
“L’especulació expulsa i empresona.
Res podran fer quan ens sobra cor”

Aquest 21 de febrer un veí del barri i militant d’Acció Llibertària de Sants s’enfronta a un judici per ser detingut de forma arbitrària a la manifestació contra el desallotjament del CSO La Carboneria fa ja gairebé 4 anys. És acusat d’atemptat contra l’autoritat i resistència, delictes que no va cometre, pels quals li demanen 4 anys de presó i 10000 euros d’indemnització.Recordem que el CSO La Carboneria és un edifici ubicat a l’eixample que va ser okupat en 2008 com a centre social després de fer 4 anys que estava buit i sense cap ús. En 2010, FBEX Promo Immobiliaria, ex-propietària de “La carbo”, va intentar dur a terme el desallotjament però es trobava enfonsada i en concurs de creditors. En 2011 la titularitat de l’immoble va passar a mans de Barclays (entitat bancària absorbida actualment per CaixaBank) i executà el desnonament en 2014. Al març de 2017 Leasing LWP Spain va comprar l’edifici. Entre tot aquest procés especulatiu, l’edifici ha estat 3 anys en desús i no sembla que es destini a oferir nous habitatges per al barri de Sant Antoni, ja que aquesta promotora es dedica al lloguer d’immobles per a empreses. Per un altre costat l’Ajuntament ha protegit la façana de l’edifici però ignora la necessitat d’habitatge en un barri especialment gentrificat.

Per altra banda, en els darrers anys estem patint a Sants la pujada indiscriminada del preu del lloguer mes rere mes. Patim com els fons d’inversió compren les cases, on hem viscut tota la vida, per reformar-les i fer-ne de més cares, tot pressionant-nos perquè marxem. Patim aquelles que inclús podent assumir-ne el preu, ens tornem boges per buscar pis i som obligades a firmar el contracte sense ni tan sols haver-lo vist per dins. Però en el segon barri on més es desnona de Barcelona, la qüestió de l’habitatge només és la punta de l’iceberg. Hotels, pisos turístics, immobiliàries i franquícies de grans empreses han substituït el teixit del barri per a oferir productes i serveis que no responen a les necessitats de les veïnes, sinó que representen una activitat econòmica improductiva que només genera capital privat a partir de la mercantilització del nostre barri i les nostres vides

Així les coses com a Assemblea del Barri de Sants creiem que aquest cas repressiu no és tant sols un altre incident que posa de manifest la contradicció que suposa la separació existent entre propietat i possessió, sinó que es tracta de justificar a cop de sentència judicial, tot un conjunt de pràctiques especulatives que suposen un flagrant abús de poder i apunten cap a un neoliberalisme més salvatge que provoquen que sobreviure a la ciutat sigui tot un luxe. L’acusació que recau sobre el nostre company pel fet de ser a la manifestació, suposa la criminalització de la solidaritat que va mostrar amb les que lluiten contra la gentrificació. Per això assenyalem que l’especulació i els agents que la fan possible (entre ells l’estat i les seves institucions) no només són la causa de l’empobriment de les persones que viuen en el barri, també són aquells que volen portar a la presó al nostre company, així com a totes aquelles que gosin plantar cara. Per tant la lluita contra la repressió, significa per a nosaltres la lluita contra l’expulsió de les nostres veïnes, la lluita per un habitatge digne i la lluita contra l’etilització del barri on vivim.

Res podran fer els especuladors, quan sobra cor.

Assemblea de Barri de Sants

Agraïment a totes les persones que vam participar a fer realitat l’1 d’octubre

Poques vegades allò amb que somiem dia a dia es converteix en realitat.

Des de l’ABS volem agrair a totes les persones que vam formar part d’aquesta jornada històrica en que vam donar sentit a les paraules solidaritat i democràcia. Malgrat la repressió exercida des de l’estat espanyol per atemorir a tota la comunitat, hem sabut canalitzar la nostra ràbia i la nostra por cap a l’auto-organització, demostrant al món sencer que som un poble capaç d’unir-nos per a defensar el nostre dret a expressar-nos.

Vam veure totes les expectatives desbordades: la valentia i l’afluència de gent, resistència i murs humans, idees i inventives mils per esquivar als violents i lladres d’urnes.. Una força vital que ens ha fet créixer com a poble.

Volem agrair també a totes aquelles persones que han vingut d’arreu a donar-nos suport per a la defensa de col·legis i escoles, la vostra solidaritat ens va fer sentir la tendresa entre pobles.

No oblidem, ni volem oblidar, totes les agressions patides per les veïnes i veïns de barris i pobles arreu del país. El clima d’amenaça sostingut que ha planat sobre tota la nostra comunitat és una mostra més de la seva repressió. Tot i així, el diumenge 1 vam saber transitar la por donant una resposta col·lectiva, que ens va permetre assolir el nostre objectiu. La millor forma de denunciar aquesta violència és continuar lluitant.

Convidem a totes els veïns i veïnes a continuar organitzant-se i no deixar passar aquesta oportunitat històrica. Tant si estem a favor d’un nou estat com si no, la participació és la única forma de construir. La pressa de decisions col·lectives és cosa de totes, pren partit.

El que hem viscut el cap de setmana del referèndum ha estat prova tangible del que som capaces de fer quan ens auto-organitzem: dur a terme “coses” que mai haguéssim sospitat que podríem fer.

Els carrers seran sempre nostres!

L’Assemblea de Barri de Sants davant del referèndum

Davant del context actual i com sempre hem fet, l’Assemblea de Barri de Sants (ABS) defensarem les veïnes i veïns del barri, els seus drets i llibertats. Entenem que el que està passant aquests dies constitueix un atac davant del qual hem de reaccionar. Per això sortirem al carrer avant, durant i després de la celebració del referèndum.

Som conscients que no tota la gent vol votar, ni tota la gent votarà el mateix. El que importa és que la gent participi. Així mateix, no ens oblidem de què no tota la gent que vol votar pot fer-ho, tenim veïns i veïnes que han quedat exclosos per uns criteris racistes. A aquestes veïnes i veïns també els convidem a participar en les accions i a lluitar amb nosaltres.

Per tot això, us convidem a participar de les casserolades i altres accions que ja s’estan fent, així com a sortir al carrer el dia de la celebració referèndum per participar d’aquesta jornada.

Juntes som més forts, juntes ho podem tot!

Assemblea de Barri de Sants

10 de juny 17h pl Sants 18h pl Universitat #AdeuBCN

Adéu, BCN!

10 de juny 17h pl Sants -> 18h pl Universitat

Aquesta és una campanya unitària dels barris de Barcelona organitzats sota el paraigües de la Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge de Barcelona. Actualment formada per: Grups d’Habitatge de Sants i Raval, Oficina d’Habitatge de Gràcia, Comissió d’Habitatge de Vallcarca, Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot – Camp de l’Arpa i  Sindicat de Barri de Poble Sec.


Mentre milers de turistes són acollits simpàticament amb un “Hola Barcelona”, nosaltres tenim clar que algú ha de dir AdéuBCN.

Aquesta ciutat no aguanta més.

No aguanta veure com any rere any els nostres barris són presos a l’assalt per les forces d’ocupacó turístiques, de la mà de promotors immobilaris i especuladors diversos que aplanen el terreny, compren, assetjen, desallotjen i reformen pisos i blocs sencers substituïnt espais de vida per peces de la màquina de fer diners en que sembla que s’ha convertit Barcelona.

Expulsió de veïnes, tancament de comerços de tota la vida, descaracterització dels barris… el panorama fa temps que és dessolador.

Que la precarietat material ens acompanyaria tota la vida, no és una idea especialment nova. Portem anys fent malabars per arribar a fi de mes, aplaçant visites al dentista, viatges o estudis fins no sé sap quan… Però, que ja no podríem ni malviure als nostres barris és una realitat que estem vivint, de forma cada cop més clara i colpidora, en els darrers dos anys. Algú està travessant totes les línies vermelles. Tenen noms i cognoms.

O els hi parem els peus o haurem de dir AdéuBCN.

El degoteig es va accelerant cada setmana. A unes se’ns acaba el contracte, a altres la paciència d’haver de suportar els crits de parc temàtic banyat en alcohol en que han convertit el nostre carrer. Poc a poc totes estem sent amenaçades. Des de les joves que no podem emancipar-nos, fins les àvies que hem de veure com ens expulsen de la casa on vam néixer. Així que ha de ser entre totes, també, com hem de posar frè a la situació.

L’administració pública en les seves tres cares (del suposat canvi, del procés infinit, del neoliberalisme ranci) gesticula incansablement fent creure que revertirà la situació. Que l’habitatge (i la ciutat) són drets dels que podem gaudir, sinó ara una mica més endavant… Però les que ens enfrontem a la situació a peu de carrer no podem obviar la realitat: o hi ha un canvi radical en com s’està gestionant el turisme i l’habitatge o abans de que comencin a vendre’ns la propera legislatura haurem hagut d’exiliar-nos deixant amigues, barri i vida enrere. Només podem comptar amb les nostres pròpies forces per revertir la situació.

Lluita o exili. Aquest és el dilema. Sabem que la nostra situació personal és límit en molts altres àmbits com el laboral o la salut; que la nostra vida quotidiana no és especialment senzilla i sortir al carrer a lluitar, a posar el cos, ens requereix un esforç que sovint ens desequilibra. Tot i així, en la situació actual no veiem cap alternativa. Cal lluitar i cal fer-ho abans no sigui massa tard.

A molts barris de Barcelona ens estem organitzant. Grups o oficines d’habitatge, sindicats de barri, de llogateres, associacions de veïnes… La batalla per l’habitatge a Barcelona, i més enllà, es manifesta dia rere dia en assemblees al carrer, converses entre veïnes, accions directes… La informació va saltant boca a boca, amb manuals i per les xarxes socials. Tots aquests petits actes van bastint xarxes de suport mutu indispensables per la nostra supervivència, no només material. Ara bé, toca també sortir juntes al carrer, plantar cara a aquesta ciutat-fàbrica de turisme i aturar-la, dir-li, AdéuBCN.

El 10J tenim una primera oportunitat. Ens trobem als carrers!

Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge de Barcelona

Manifest per a reivindicar el projecte de la Farga

ADHESIONS VEÏNS, VEÏNES, ENTITATS

MANIFEST PER A REIVINDICAR EL PROJECTE DE LA FARGA

HISTÒRIA

Ja fa més de 35 anys que el terreny de l’Hortet de la Farga a Noguera Pallaresa 27, interior  d’illa de 455m2 no edificable, són utilitzats per la Comissió de Festes del mateix carrer per dur a terme, any rere any, la seva activitat de guarniment del carrer durant les Festes Majors de Sants. Aquest ús estava garantit per un acord amb l’antic propietari, el qual va cedir les claus de manera indefinida a la Comissió de Festes.

Des de l’any 2008 els baixos de Rossend Arús 38 també són utilitzats com a taller i magatzem per la Comissió de Festes que al comunicar amb l’interior d’illa formen un espai comú.

També fa 9 anys que els veïns i veïnes van enjardinar i fer horta a l’interior de l’illa transformant-ho així en un espai verd, obert pel barri i organitzat.

Així doncs l’espai s’ha convertit en un Hort Comunitari on el veïnat treballa la terra, urbanitza l’entorn o simplement gaudeix d’un espai privilegiat al cor de Sants.

És sabut que els edificis de Rossend Arús 36 i 38 i el terreny de Noguera Pallaresa van ser desallotjats fa aproximadament 9 anys. Durant tot aquest temps han estat “buits” per a la propietat, propiciant l’especulació. Aquests edificis són actualment propietat de Building Center, immobiliària de La Caixa, fruit d’una execució hipotecària.

Membres de la Comissió de Festes i de l’Hortet de la Farga juntament amb la cooperativa d’habitatges en cessió d’ús Sostre Cívic van començar un treball conjunt per garantir la continuïtat de l’activitat comunitària de la Comissió de Festes i de l’Hortet i, alhora, poder transformar-ho en un projecte integral, incorporant els habitatges cooperatius i un espai per afavorir el consum responsable, com és l’Economat Social.

PROCÉS DE NEGOCIACIÓ AMB L’AJUNTAMENT I AMB BUILDING CENTER

Ja fa un any que aquests col·lectius es van posar en contacte amb Building Center per iniciar una negociació que permetés garantir la viabilitat del projecte. En aquest sentit, la voluntat de l’equip impulsor era que l’immoble fos adquirit per Sostre Cívic i que l’Ajuntament adquirís en propietat els baixos i l’Hortet, o hi col·laborés d’alguna altra manera, per facilitar la seva posterior cessió i la viabilitat general del projecte.

Aquesta opció s’ha manifestat inviable aquest febrer, doncs Building Center ha acceptat una oferta d’un altre comprador, tot i que ja s’havia arribat a un acord verbal per a la compra. Aquest fet és un veritable perill per al barri, doncs no només posa en risc la continuïtat del projecte de La Farga, sinó que també tot fa pensar que el comprador ho pot destinar a un complex turístic de luxe, com era l’objectiu inicial de Building Center.

SUPORTS

Comptem amb el suport de prop de 3.000 signatures i d’entitats del barri.

Cal recordar que aquest cas el vàrem portar al Plenari del Districte de Sants-Montjuïc de setembre del 2015 a on, per unanimitat,  es va acordar que el terreny i el local passessin a propietat municipal per així garantir la continuïtat de les activitats socials que s’hi desenvolupen.

REIVINDICACIÓ ACTUAL

Malgrat la proposta inicial ja no és viable, l’Ajuntament té el dret d’adquirir la propietat amb preferència sobre qualsevol altre comprador en un termini de dos mesos a la compra d’aquest gràcies al dret de tempteig i retracte.

És per això que demanem a l’Ajuntament de Barcelona que exerceixi aquesta compra, reconegui el treball fet fins al moment per Sostre Cívic, la Comissió de Festes i l’Hortet de la Farga i cedeixi la totalitat dels immobles (Rossend Arús 36, Rosend Arús 38 i el terreny de Noguera Pallaresa 27) al projecte de La Farga ja que de no fer-ho, no només estaria contradient l’Acord del Plenari, sinó que també estaria afavorint l’especulació i oposant-se al treball de base de col·lectius arrelats al barri.

Sostre Cívic, Comissió de Festes plaça la Farga i Hortet de la Farga

20 de març de 2017

projectelafarga@gmail.com

ADHESIONS VEÏNS, VEÏNES, ENTITATS