Homenatge a Josep Pons

Amb aquest recull d’imatges de la vida d’en Josep, els i les seves companyes de lluites del barri hem volgut homenatjar la seva trajectòria vital, tot un exemple d’humanitat, compromís i comunitat. Fins sempre Josep!

[vimeo 10259555 Homenatge a Josep Pons]

4 Responses

  1. Pep Vinyals 26 de mayo de 2010 / 23:45

    Amb més de tres mesos de retard i gairebé de casualitat me n’he assabentat de la mort del company Josep PONS el febrer passat. Voldria que féssiu arribar aquestes paraules de condol a la Rosa i que li digueu que sempre el recordarem.
    Jo vaig ser professor de català seu i de la Rosa cap a finals dels anys setanta. Ens havíem trobat alguna altra vegada però no hi havia tingut contacte estret, tot i que el record era i és ben viu. persones com ell dol que se’n vagin, perquè fan molta falta. I en Josep va fer molta feina i va ser molt estimat. D’això darrer no en tinc cap dubte.
    Rebi des d’aquí el meu més sincer homenatge.
    Com que no sabia on escriure, deixo aquí aquesta nota. espero que la feu arribar a qui pertoqui.
    Salut.
    Pep Vinyals, Gràcia, Barcelona

  2. Clementine 1 de julio de 2010 / 13:59

    Amb més de tres mesos de retard i gairebé de casualitat me n’he assabentat de la mort del company Josep PONS el febrer passat. Voldria que féssiu arribar aquestes paraules de condol a la Rosa i que li digueu que sempre el recordarem.Jo vaig ser professor de català seu i de la Rosa cap a finals dels anys setanta. Ens havíem trobat alguna altra vegada però no hi havia tingut contacte estret, tot i que el record era i és ben viu. persones com ell dol que se’n vagin, perquè fan molta falta. I en Josep va fer molta feina i va ser molt estimat. D’això darrer no en tinc cap dubte.Rebi des d’aquí el meu més sincer homenatge.Com que no sabia on escriure, deixo aquí aquesta nota. espero que la feu arribar a qui pertoqui.Salut.Pep Vinyals, Gràcia, Barcelona
    +1

  3. Jaume 23 de mayo de 2011 / 14:06

    Ho he sabut amb quinze mesos de retard, i no me’n avinc
    Gracies per haver existit, mai no oblidare els dinars dels caps de setmana de 1978.
    Rosa i “nanos” el mes carinyos dels records per a vosaltres.

  4. Lourdes Móstoles 5 de marzo de 2012 / 12:28

    M’he assabentat massa tard de la mort del Pons i sent-ho no haver pogut acomiadar-me d’ell. Era un home generós, divertit i coherent, un llibertari únic , per això en fa molta il·lusió que hi hagi una biblioteca autogestionada amb el seu nom. Gràcies Pons per ha estat un honor conèixer-te

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*