Centenari del Congrés de Sants #100anysCongresSants

Enguany es celebra el Centenari del Congrés de Sants, una efemèride fonamental per entendre una de les èpoques més àlgides de l’obrerisme català.

Donat el grau de desconeixement general que hi ha sobre aquesta època a la nostra ciutat, des de l’Assemblea de Barri de Sants creiem important recuperar tan el que fou i significà aquell congrés, com el context en el que es produí.

El dissabte 30 de juny a les 10h a 14h a La Lleialtat Santsenca (c/ Olzinelles, 31), aprendrem sobre el procés del congrés i la seva irradiació, un exemple d’autoorganització a partir del qual emmirallar-nos per l’avui. Totes convidades!


El 1918 als barris obrers catalans es respirava un ambient clarament pre-revolucionari. La influència de les revolucions a Rússia i Ucraïna, les revoltes a Itàlia, França, Alemanya, i també a l’Estat espanyol, avivaren les esperances d’emancipació obrera. Per molts, la revolució revestia un caràcter imminent. Les successives onades vaguístiques, ens uns moments de crisi política i social severa i l’encariment de subsistències degut a la Gran Guerra, foren el combustible necessari pel creixement de les organitzacions obreres i la constitució d’una gran central sindical que aconseguí articular la majoria de l’obrerisme, superant el societarisme anterior, després de molts intents fallits previs.

El Congrés de Sants es celebrà entre el 28 de juny i l’1 de juliol de 1918 a l’Ateneu Racionalista de Sants del carrer Vallespir, i pretengué l’articulació efectiva de la Confederació Regional del Treball de Catalunya dins la Confederació Nacional de Treballadors (CNT). Estratègicament marcà una època, el congrés aprovà la constitució del Sindicat Únic, l’articulació de seccions sindicals de ram o d’indústria, de manera que facilità una coordinació més efectiva a l’hora d’estendre la solidaritat i encarar els conflictes. La formació dels sindicats únics, lluny d’esdevenir senzilla, topà també amb resistències internes d’alguns sectors, com per exemple els partidaris del sindicalisme de base múltiple o els defensors de l’autonomia dels oficis, i requerí de l’esforç coordinat de molts militants que recorregueren la geografia del país, realitzant mítings i explicant els avantatges del nou sistema per totes les conques i comarques industrials. La reestructuració sindical fou clau per entendre l’èxit de la vaga de la Canadenca de l’any després i el creixement efervescent de la CNT, que de poc més de 15.000 afiliats arribà a tenir-ne 427.000 el 1919 a Catalunya, el que representava la pràctica totalitat de la població obrera catalana.

De forma paral·lela a aquell procés, l’autoorganització obrera augmentà de forma quantitativa i qualitativa. El grau de conflictivitat cresqué amb vagues, motins i revoltes, i fins i tot escapà de l’estricte món laboral, amb temes com el lloguer o amb la denominada «guerra de les dones», quan la pujada dels preus de les subsistències provocà que multituds de dones organitzades assaltessin comerços i cridessin a la vaga general.

L’embat revolucionari tan sols s’aturà amb la violència, la promoció del pistolerisme amb l’assassinat sistemàtic de sindicalistes i posteriorment mitjançant la dictadura de Primo de Rivera, l’únic mètode eficaç de sempre per part de les classes dominants d’aturar la vertebració d’una força obrera popular antagònica, potent i amenaçadora.

Avui fa cent anys, la revolució era imminent, semblava possible, i només les pistoles de la patronal i la dictadura de Primo de Rivera pogueren aturar la potència de l’antagonisme proletari als carrers de la ciutat.

Bustiem Sants – No Ens Faran Fora

El passat diumenge 10 de juny 10:30 font nova Pl Sants, vem sortir a omplir bústies del barri de díptics amb informació sobre formes de defensar-se de les agressions especulatives i l’abús del turisme que estem patint darrerament en els barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. Aquest serà el primer dia de molts, us esperem en les properes bustiades.

Díptic:

Trobada veïnal de Sants

El pròxim dissabte 5 de maig farem una trobada veïnal a Sants amb l’objectiu d’ enfortir i potenciar el teixit associatiu del barri. De fer caliu i comunitat, i trobar-nos com a veïnes per posar en comú les nostres problemàtiques, les preocupacions, i les solucions

– T’ han pujat el preu del lloguer del teus pis o la teva botiga? No te’l renoven?
– Creus que a la feina s’ aprofiten de tu?
– Tens una pensió de misèria?
– Pateixes o veus violències masclistes a l’espai públic i t’agradaria buscar estratègies per canviar-ho?
– Vols una economia que no estigui basada en el lucre individual?
– Vols acabar amb les fronteres i acollir a refugiades?

Aquest espai es basaria en el suport mutu entre veïnes, una de les eines que veiem imprescindible en l’actual situació en la qual ens estan expulsant del nostre barri. El turisme ens usurpa el barri (els carrers i places, espais d’oci i les cases); a la vegada les veïnes han de marxar a la perifèria per no poder fer front a la pujada del preu de lloguer, acompanyat per l’empitjorament de les condicions laborals, en molts casos treballs precaris. Petits comerços de tota la vida tanquen perquè entrin els monstres econòmics. A la joventut l’estan condemnant a una situació d’incapacitat d’emancipació. L’oci bàsicament es basa en el consum. Diverses veïnes del barri es troben en situació d’«il·legals» pel simple fet d’haver hagut de migrar del seu país. Les dones sembla que estem condemnades a rebre violència pel simple fet d’haver nascut dones i les persones trans per no entrar en la normalitat establerta. I un llarg etcètera que intentem combatre en el dia a dia.A més, a més de l’ofensiva de l’estat contra les llibertats polítiques i socials

Creiem que les veïnes i els veïns hem d’estar organitzades, conèixer els recursos i eines que hem generat des de nosaltres per a nosaltres i plantar cara , conjuntament, a aquesta situació proposant alternatives i donant-nos suport com veïnes. Volem que la trobada del dia 5 sigui un punt de confluència entre totes aquelles veïnes que volen lluiten per un barri millor i transformar aquesta realitat.

L’especulació expulsa i empresona

Divendres 16 de febrer, 19:30 pl. Sants
Manifestació
“L’especulació expulsa i empresona.
Res podran fer quan ens sobra cor”

Aquest 21 de febrer un veí del barri i militant d’Acció Llibertària de Sants s’enfronta a un judici per ser detingut de forma arbitrària a la manifestació contra el desallotjament del CSO La Carboneria fa ja gairebé 4 anys. És acusat d’atemptat contra l’autoritat i resistència, delictes que no va cometre, pels quals li demanen 4 anys de presó i 10000 euros d’indemnització.Recordem que el CSO La Carboneria és un edifici ubicat a l’eixample que va ser okupat en 2008 com a centre social després de fer 4 anys que estava buit i sense cap ús. En 2010, FBEX Promo Immobiliaria, ex-propietària de “La carbo”, va intentar dur a terme el desallotjament però es trobava enfonsada i en concurs de creditors. En 2011 la titularitat de l’immoble va passar a mans de Barclays (entitat bancària absorbida actualment per CaixaBank) i executà el desnonament en 2014. Al març de 2017 Leasing LWP Spain va comprar l’edifici. Entre tot aquest procés especulatiu, l’edifici ha estat 3 anys en desús i no sembla que es destini a oferir nous habitatges per al barri de Sant Antoni, ja que aquesta promotora es dedica al lloguer d’immobles per a empreses. Per un altre costat l’Ajuntament ha protegit la façana de l’edifici però ignora la necessitat d’habitatge en un barri especialment gentrificat.

Per altra banda, en els darrers anys estem patint a Sants la pujada indiscriminada del preu del lloguer mes rere mes. Patim com els fons d’inversió compren les cases, on hem viscut tota la vida, per reformar-les i fer-ne de més cares, tot pressionant-nos perquè marxem. Patim aquelles que inclús podent assumir-ne el preu, ens tornem boges per buscar pis i som obligades a firmar el contracte sense ni tan sols haver-lo vist per dins. Però en el segon barri on més es desnona de Barcelona, la qüestió de l’habitatge només és la punta de l’iceberg. Hotels, pisos turístics, immobiliàries i franquícies de grans empreses han substituït el teixit del barri per a oferir productes i serveis que no responen a les necessitats de les veïnes, sinó que representen una activitat econòmica improductiva que només genera capital privat a partir de la mercantilització del nostre barri i les nostres vides

Així les coses com a Assemblea del Barri de Sants creiem que aquest cas repressiu no és tant sols un altre incident que posa de manifest la contradicció que suposa la separació existent entre propietat i possessió, sinó que es tracta de justificar a cop de sentència judicial, tot un conjunt de pràctiques especulatives que suposen un flagrant abús de poder i apunten cap a un neoliberalisme més salvatge que provoquen que sobreviure a la ciutat sigui tot un luxe. L’acusació que recau sobre el nostre company pel fet de ser a la manifestació, suposa la criminalització de la solidaritat que va mostrar amb les que lluiten contra la gentrificació. Per això assenyalem que l’especulació i els agents que la fan possible (entre ells l’estat i les seves institucions) no només són la causa de l’empobriment de les persones que viuen en el barri, també són aquells que volen portar a la presó al nostre company, així com a totes aquelles que gosin plantar cara. Per tant la lluita contra la repressió, significa per a nosaltres la lluita contra l’expulsió de les nostres veïnes, la lluita per un habitatge digne i la lluita contra l’etilització del barri on vivim.

Res podran fer els especuladors, quan sobra cor.

Assemblea de Barri de Sants

Agraïment a totes les persones que vam participar a fer realitat l’1 d’octubre

Poques vegades allò amb que somiem dia a dia es converteix en realitat.

Des de l’ABS volem agrair a totes les persones que vam formar part d’aquesta jornada històrica en que vam donar sentit a les paraules solidaritat i democràcia. Malgrat la repressió exercida des de l’estat espanyol per atemorir a tota la comunitat, hem sabut canalitzar la nostra ràbia i la nostra por cap a l’auto-organització, demostrant al món sencer que som un poble capaç d’unir-nos per a defensar el nostre dret a expressar-nos.

Vam veure totes les expectatives desbordades: la valentia i l’afluència de gent, resistència i murs humans, idees i inventives mils per esquivar als violents i lladres d’urnes.. Una força vital que ens ha fet créixer com a poble.

Volem agrair també a totes aquelles persones que han vingut d’arreu a donar-nos suport per a la defensa de col·legis i escoles, la vostra solidaritat ens va fer sentir la tendresa entre pobles.

No oblidem, ni volem oblidar, totes les agressions patides per les veïnes i veïns de barris i pobles arreu del país. El clima d’amenaça sostingut que ha planat sobre tota la nostra comunitat és una mostra més de la seva repressió. Tot i així, el diumenge 1 vam saber transitar la por donant una resposta col·lectiva, que ens va permetre assolir el nostre objectiu. La millor forma de denunciar aquesta violència és continuar lluitant.

Convidem a totes els veïns i veïnes a continuar organitzant-se i no deixar passar aquesta oportunitat històrica. Tant si estem a favor d’un nou estat com si no, la participació és la única forma de construir. La pressa de decisions col·lectives és cosa de totes, pren partit.

El que hem viscut el cap de setmana del referèndum ha estat prova tangible del que som capaces de fer quan ens auto-organitzem: dur a terme “coses” que mai haguéssim sospitat que podríem fer.

Els carrers seran sempre nostres!

L’Assemblea de Barri de Sants davant del referèndum

Davant del context actual i com sempre hem fet, l’Assemblea de Barri de Sants (ABS) defensarem les veïnes i veïns del barri, els seus drets i llibertats. Entenem que el que està passant aquests dies constitueix un atac davant del qual hem de reaccionar. Per això sortirem al carrer avant, durant i després de la celebració del referèndum.

Som conscients que no tota la gent vol votar, ni tota la gent votarà el mateix. El que importa és que la gent participi. Així mateix, no ens oblidem de què no tota la gent que vol votar pot fer-ho, tenim veïns i veïnes que han quedat exclosos per uns criteris racistes. A aquestes veïnes i veïns també els convidem a participar en les accions i a lluitar amb nosaltres.

Per tot això, us convidem a participar de les casserolades i altres accions que ja s’estan fent, així com a sortir al carrer el dia de la celebració referèndum per participar d’aquesta jornada.

Juntes som més forts, juntes ho podem tot!

Assemblea de Barri de Sants

10 de juny 17h pl Sants 18h pl Universitat #AdeuBCN

Adéu, BCN!

10 de juny 17h pl Sants -> 18h pl Universitat

Aquesta és una campanya unitària dels barris de Barcelona organitzats sota el paraigües de la Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge de Barcelona. Actualment formada per: Grups d’Habitatge de Sants i Raval, Oficina d’Habitatge de Gràcia, Comissió d’Habitatge de Vallcarca, Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot – Camp de l’Arpa i  Sindicat de Barri de Poble Sec.


Mentre milers de turistes són acollits simpàticament amb un “Hola Barcelona”, nosaltres tenim clar que algú ha de dir AdéuBCN.

Aquesta ciutat no aguanta més.

No aguanta veure com any rere any els nostres barris són presos a l’assalt per les forces d’ocupacó turístiques, de la mà de promotors immobilaris i especuladors diversos que aplanen el terreny, compren, assetjen, desallotjen i reformen pisos i blocs sencers substituïnt espais de vida per peces de la màquina de fer diners en que sembla que s’ha convertit Barcelona.

Expulsió de veïnes, tancament de comerços de tota la vida, descaracterització dels barris… el panorama fa temps que és dessolador.

Que la precarietat material ens acompanyaria tota la vida, no és una idea especialment nova. Portem anys fent malabars per arribar a fi de mes, aplaçant visites al dentista, viatges o estudis fins no sé sap quan… Però, que ja no podríem ni malviure als nostres barris és una realitat que estem vivint, de forma cada cop més clara i colpidora, en els darrers dos anys. Algú està travessant totes les línies vermelles. Tenen noms i cognoms.

O els hi parem els peus o haurem de dir AdéuBCN.

El degoteig es va accelerant cada setmana. A unes se’ns acaba el contracte, a altres la paciència d’haver de suportar els crits de parc temàtic banyat en alcohol en que han convertit el nostre carrer. Poc a poc totes estem sent amenaçades. Des de les joves que no podem emancipar-nos, fins les àvies que hem de veure com ens expulsen de la casa on vam néixer. Així que ha de ser entre totes, també, com hem de posar frè a la situació.

L’administració pública en les seves tres cares (del suposat canvi, del procés infinit, del neoliberalisme ranci) gesticula incansablement fent creure que revertirà la situació. Que l’habitatge (i la ciutat) són drets dels que podem gaudir, sinó ara una mica més endavant… Però les que ens enfrontem a la situació a peu de carrer no podem obviar la realitat: o hi ha un canvi radical en com s’està gestionant el turisme i l’habitatge o abans de que comencin a vendre’ns la propera legislatura haurem hagut d’exiliar-nos deixant amigues, barri i vida enrere. Només podem comptar amb les nostres pròpies forces per revertir la situació.

Lluita o exili. Aquest és el dilema. Sabem que la nostra situació personal és límit en molts altres àmbits com el laboral o la salut; que la nostra vida quotidiana no és especialment senzilla i sortir al carrer a lluitar, a posar el cos, ens requereix un esforç que sovint ens desequilibra. Tot i així, en la situació actual no veiem cap alternativa. Cal lluitar i cal fer-ho abans no sigui massa tard.

A molts barris de Barcelona ens estem organitzant. Grups o oficines d’habitatge, sindicats de barri, de llogateres, associacions de veïnes… La batalla per l’habitatge a Barcelona, i més enllà, es manifesta dia rere dia en assemblees al carrer, converses entre veïnes, accions directes… La informació va saltant boca a boca, amb manuals i per les xarxes socials. Tots aquests petits actes van bastint xarxes de suport mutu indispensables per la nostra supervivència, no només material. Ara bé, toca també sortir juntes al carrer, plantar cara a aquesta ciutat-fàbrica de turisme i aturar-la, dir-li, AdéuBCN.

El 10J tenim una primera oportunitat. Ens trobem als carrers!

Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge de Barcelona

L’habitatge no és un negoci! Manifestació 27 maig 11:30 pl. Sants

Manifestació 27 maig 11:30 pl. Sants

A Sants ja ha arribat el turisme. Està present a cada cantonada, acompanyat d’un discurs que diu que genera beneficis a la ciutat. Però és realment cert? Depèn de per a qui. La indústria s’omple les butxaques amb el boom, però en realitat aquest genera pocs llocs de treball qualificats, i en canvi molta gent de servei en condicions d’extrema precarietat i drets laborals gairebé inexistents. Els sous d’aquestes feines són insuficients per a pagar els lloguers, que els propietaris no dubten a pujar doncs els visitants estan disposats a pagar per a les seves vacances més del que paguem nosaltres pel dia a dia. Per això, en menys de 6 mesos el lloguer al barri ha pujat fins a un 33,5% i cada cop són més els blocs sencers que estan sent acorralats pels propietaris perquè les veïnes marxin. La ciutat s’està rendint a les necessitats del turisme i expulsant els veïns per les pressions d’un lobby que aconsegueix posicionar-se entre les prioritats dels governs, que deixen d’invertir en altres sectors aquest procés silenciós està canviant les veïnes del barri per turistes, les tendes locals per restaurants i boutiques tan modernes com inaccessibles, prioritzant els beneficis d’uns sobre les necessitats de la resta.

L’Assemblea del Barri de Sants no esta disposada a engreixar la llista de ciutats arrasades pel fenomen del turisme i per això s’ha creat Fem Front al Turisme, una comissió que pretén visibilitzar les problemàtiques que arrossega aquesta indústria per sensibilitzar a la gent i organitzar una resistència, a la vegada que proposem un model de ciutat diferent. Afegeix-t’hi!

Fem Front al Turisme a Sants
@FrontTurisme · [F] Front Turisme a Sants

L’accés a habitatge està resultant a Barcelona i rodalies un problema que cada cop afecta a més persones. Per una banda les condicions de vida s’han tornat cada cop més precàries per culpa de retallades de drets socials i laborals, i per altre les reformes en les lleis del lloguer i el turisme, que generen una situació que expulsa al veïnat dels barris.

A Sants hem creat un grup assembleari que pretenem donar resposta als problemes derivats de l’accés a l’habitatge. Per fer-ho treballem de forma horitzontal implementant l’ajuda mútua per resoldre col·lectivament els nostres problemes, ja sigui d’hipoteques, lloguers, okupacions o altres eines per resoldre la necessitat de tenir un habitatge.

Problemes per pagar el lloguer?
Se t’acaba el contracte i et volen pujar o no renovar?
No vols sucumbir a la pressió immobiliària?
No vols marxar del barri?
No et pots emancipar?
Et volen fer fora de casa teva?
No saps quins són els teus drets?

Per solucionar els problemes no podem esperar que algú ho faci per nosaltres. El suport entre veïnes és la millor opció per fer-nos fortes i sortir de la situació de debilitat que patim respecte grans inversors, propietaris especuladors o altres. Per això ens reunim setmanalment perquè els veïns i veïnes puguin venir a lluitar col·lectivament per resoldre els problemes i aconseguir una millora en les nostres vides.

Cada diumenge ens trobem a les 18h a la plaça Joan Corrades
Vine, entre totes som més fortes!

Grup d’Habitatge a Sants
@GhabitatgeSants · [F] Grup d’Habitatge de Sants

Som classe treballadora contra tota explotació!

Som classe treballadora contra tota explotació!

Aquest 1 de maig fem visible la lluita de classes al nostre barri.

A les 12h, manifestació. Sortim de Carretera de Sants amb Rambla Badal.

Que no t’enganyin els mitjans, no és el dia del treball, sinó del treballador i treballadora. Aquells a qui s’ens pren la nostra plusvàlua en la feina per aquells que monopolitzen els mitjans de producció. Que ho fan gràcies a les estructures com l’estat que assegura que es mantinguin les diferències socials per mantenir a la gran majoria de la població explotada per una petita classe dirigent.

La explotació segueix molt vigent, la lluita de classes també!