Centenari del Congrés de Sants #100anysCongresSants

Enguany es celebra el Centenari del Congrés de Sants, una efemèride fonamental per entendre una de les èpoques més àlgides de l’obrerisme català.

Donat el grau de desconeixement general que hi ha sobre aquesta època a la nostra ciutat, des de l’Assemblea de Barri de Sants creiem important recuperar tan el que fou i significà aquell congrés, com el context en el que es produí.

El dissabte 30 de juny a les 10h a 14h a La Lleialtat Santsenca (c/ Olzinelles, 31), aprendrem sobre el procés del congrés i la seva irradiació, un exemple d’autoorganització a partir del qual emmirallar-nos per l’avui. Totes convidades!


El 1918 als barris obrers catalans es respirava un ambient clarament pre-revolucionari. La influència de les revolucions a Rússia i Ucraïna, les revoltes a Itàlia, França, Alemanya, i també a l’Estat espanyol, avivaren les esperances d’emancipació obrera. Per molts, la revolució revestia un caràcter imminent. Les successives onades vaguístiques, ens uns moments de crisi política i social severa i l’encariment de subsistències degut a la Gran Guerra, foren el combustible necessari pel creixement de les organitzacions obreres i la constitució d’una gran central sindical que aconseguí articular la majoria de l’obrerisme, superant el societarisme anterior, després de molts intents fallits previs.

El Congrés de Sants es celebrà entre el 28 de juny i l’1 de juliol de 1918 a l’Ateneu Racionalista de Sants del carrer Vallespir, i pretengué l’articulació efectiva de la Confederació Regional del Treball de Catalunya dins la Confederació Nacional de Treballadors (CNT). Estratègicament marcà una època, el congrés aprovà la constitució del Sindicat Únic, l’articulació de seccions sindicals de ram o d’indústria, de manera que facilità una coordinació més efectiva a l’hora d’estendre la solidaritat i encarar els conflictes. La formació dels sindicats únics, lluny d’esdevenir senzilla, topà també amb resistències internes d’alguns sectors, com per exemple els partidaris del sindicalisme de base múltiple o els defensors de l’autonomia dels oficis, i requerí de l’esforç coordinat de molts militants que recorregueren la geografia del país, realitzant mítings i explicant els avantatges del nou sistema per totes les conques i comarques industrials. La reestructuració sindical fou clau per entendre l’èxit de la vaga de la Canadenca de l’any després i el creixement efervescent de la CNT, que de poc més de 15.000 afiliats arribà a tenir-ne 427.000 el 1919 a Catalunya, el que representava la pràctica totalitat de la població obrera catalana.

De forma paral·lela a aquell procés, l’autoorganització obrera augmentà de forma quantitativa i qualitativa. El grau de conflictivitat cresqué amb vagues, motins i revoltes, i fins i tot escapà de l’estricte món laboral, amb temes com el lloguer o amb la denominada «guerra de les dones», quan la pujada dels preus de les subsistències provocà que multituds de dones organitzades assaltessin comerços i cridessin a la vaga general.

L’embat revolucionari tan sols s’aturà amb la violència, la promoció del pistolerisme amb l’assassinat sistemàtic de sindicalistes i posteriorment mitjançant la dictadura de Primo de Rivera, l’únic mètode eficaç de sempre per part de les classes dominants d’aturar la vertebració d’una força obrera popular antagònica, potent i amenaçadora.

Avui fa cent anys, la revolució era imminent, semblava possible, i només les pistoles de la patronal i la dictadura de Primo de Rivera pogueren aturar la potència de l’antagonisme proletari als carrers de la ciutat.

Trobada veïnal de Sants

El pròxim dissabte 5 de maig farem una trobada veïnal a Sants amb l’objectiu d’ enfortir i potenciar el teixit associatiu del barri. De fer caliu i comunitat, i trobar-nos com a veïnes per posar en comú les nostres problemàtiques, les preocupacions, i les solucions

– T’ han pujat el preu del lloguer del teus pis o la teva botiga? No te’l renoven?
– Creus que a la feina s’ aprofiten de tu?
– Tens una pensió de misèria?
– Pateixes o veus violències masclistes a l’espai públic i t’agradaria buscar estratègies per canviar-ho?
– Vols una economia que no estigui basada en el lucre individual?
– Vols acabar amb les fronteres i acollir a refugiades?

Aquest espai es basaria en el suport mutu entre veïnes, una de les eines que veiem imprescindible en l’actual situació en la qual ens estan expulsant del nostre barri. El turisme ens usurpa el barri (els carrers i places, espais d’oci i les cases); a la vegada les veïnes han de marxar a la perifèria per no poder fer front a la pujada del preu de lloguer, acompanyat per l’empitjorament de les condicions laborals, en molts casos treballs precaris. Petits comerços de tota la vida tanquen perquè entrin els monstres econòmics. A la joventut l’estan condemnant a una situació d’incapacitat d’emancipació. L’oci bàsicament es basa en el consum. Diverses veïnes del barri es troben en situació d’«il·legals» pel simple fet d’haver hagut de migrar del seu país. Les dones sembla que estem condemnades a rebre violència pel simple fet d’haver nascut dones i les persones trans per no entrar en la normalitat establerta. I un llarg etcètera que intentem combatre en el dia a dia.A més, a més de l’ofensiva de l’estat contra les llibertats polítiques i socials

Creiem que les veïnes i els veïns hem d’estar organitzades, conèixer els recursos i eines que hem generat des de nosaltres per a nosaltres i plantar cara , conjuntament, a aquesta situació proposant alternatives i donant-nos suport com veïnes. Volem que la trobada del dia 5 sigui un punt de confluència entre totes aquelles veïnes que volen lluiten per un barri millor i transformar aquesta realitat.

Som classe treballadora contra tota explotació!

Som classe treballadora contra tota explotació!

Aquest 1 de maig fem visible la lluita de classes al nostre barri.

A les 12h, manifestació. Sortim de Carretera de Sants amb Rambla Badal.

Que no t’enganyin els mitjans, no és el dia del treball, sinó del treballador i treballadora. Aquells a qui s’ens pren la nostra plusvàlua en la feina per aquells que monopolitzen els mitjans de producció. Que ho fan gràcies a les estructures com l’estat que assegura que es mantinguin les diferències socials per mantenir a la gran majoria de la població explotada per una petita classe dirigent.

La explotació segueix molt vigent, la lluita de classes també!