Comunicats, entrevistes…

“En èpoques de crisi és important crear dinàmiques d’ajuda mútua”

Àlex Tisminetzky, Barcelona
>> Entrevista a Ramon Campa, Mercè Cardús i Marc Faustino, membres del Punt d’Informació Laboral de l’Assemblea de Barri de Sants

Al barri barceloní de Sants es coordinen des de fa anys col·lectius i entitats a l’Assemblea de Barri. Aquest espai de trobada de persones provinents de diferents espais polítics i socials, ha demostrat en els darrers anys el seu dinamisme i capacitat de lluita, organitzant les Festes Alternatives, sota la prohibició de l’Ajuntament i en campanyes com l’antifeixista pel 12 d’octubre o en defensa dels espais okupats.
En aquest context de crisi econòmica, de l’Assemblea de Barri han sorgit diferents projectes que intenten crear alternatives concretes, oferint als veïns i veïnes altres formes d’afrontar els problemes de feina, legals o d’habitatge. Des de L’ACCENT hem volgut conèixer concretament la feina del Punt d’Informació Laboral, que s’ofereix cada dilluns al Centre Social, l’Associació de Veïns referent de Sants.
Com va sorgir la idea de crear un Punt d’Informació Laboral?
Des de feia uns mesos, entre un petit grup de persones vinculades a l’Assemblea de Barri, ens ballava pel cap la idea de crear un espai on donar assessorament laboral i de pensions als veïns i veïnes del barri. Creiem, i de fet ho estem comprovant a la pràctica, que moltes persones no reclamen els seus drets en el món laboral per pur desconeixement i per manca d’un mínim d’assessorament. Aquest fet, està portant a que molts empresaris incompleixin fins i tot la normativa més elemental i que moltes persones es trobin encara més indefenses del que el propi sistema estableix.
Som gent que per haver estudiat aquesta matèria, per haver treballat d’advocats laboralistes o formant part de sindicats, crèiem que podíem crear un punt on, de forma gratuïta, es pogués assessorar als nostres veïns i veïnes. L’octubre passat el vam engegar i ens poden trobar cada dilluns a la tarda al Centre Social.

Quin tipus de consultes us heu trobat aquests mesos?
La veritat és que només portem sis mesos i al principi, molt poca gent es va adreçar al punt. Poc a poc, però, amb la difusió a través de cartells i pancartes de l’Assemblea de Barri i pel boca orella, aquest espai ha estat més concorregut.
Les consultes han estat molt variades. Les més senzilles, preguntes sobre els drets de les dones en la maternitat, lactàncies i reduccions de jornada, persones que volien saber si tenien dret a jubilar-se i què els quedaria de pensió, autònoms que no cobren feines, PIRMI o simples càlculs de liquidacions.
Però també s’hi han adreçat alguns casos més complicats: persones sense papers que treballen sense contracte, baixes voluntàries de persones que porten anys a una empresa o fins i tot, agressions sexuals a la feina a una noia immigrant sense papers. En aquests casos, intentem explicar-los quins són els seus drets, els facilitem les dades d’advocats que puguin portar la via judicial i valorem si es pot portar a terme alguna campanya o acció de denúncia al respecte.

Quin és el perfil més comú?
La veritat és que darrerament la gran majoria de persones que s’adrecen al punt són immigrades, que precisament és la gent que moltes vegades no pot o no sap adreçar-se a un advocat o a un sindicat. És un col·lectiu que està vivint la crisi d’una forma especialment dramàtica, ja que tenen les feines amb menys qualificació i amb més temporalitat i precarietat i fins i tot, moltes vegades, treballen directament en negre. A més a més, cal tenir en compte que aquest col·lectiu al perdre la feina, moltes vegades a la manca de recursos s’afegeix la por a l’expulsió o a caure en la il·legalitat al no poder renovar els permisos.

Un assessorament tan “tècnic” sobre els drets laborals, no creieu que pot portar a la gent a simplement reclamar uns drets “legals”, oblidant la lluita més col·lectiva?
Nosaltres creiem que en èpoques de crisi econòmica, és molt important crear dinàmiques de cooperació social i col·lectiva i, el marc del barri de Sants, amb el seu dinamisme associatiu, ho permet. Per tant, crear espais de col·laboració, de trobada de persones amb problemes, ja és un petit pas endavant per combatre l’atomització i la por a la soledat amb la que es viuen aquestes experiències.
En tot cas també és positiu que els veïns i  veïnes vegin que, aquells que cada dos per tres es manifesten i que omplen de pancartes i pintades els carrers, també donen eines al veïnat per millorar la seva realitat, i de fet estem coneixent gent que mai s’havia apropat al teixit social.

Quin balanç feu de l’experiència?
El nostre balanç és positiu i creiem que, tot i que l’experiència encara és molt jove i tot just s’està iniciant, té molt potencial. A la gent del barri li ha costat uns mesos conèixer i atrevir-se a venir al punt, però amb constància creiem que podem arribar a ser un punt de referencialitat, que sigui una eina útil per arribar a molts veïns i veïnes, conèixer problemàtiques del nostre entorn més immediat i anar teixint complicitats.
En tot cas, animem a altres barris o municipis a crear espais semblants, i ens agradaria molt tenir contacte amb altres projectes en aquest àmbit.

——————————————————————————————————————————————-

A un any de les lluites estudiantils contra la mercantilització de la Universitat, reproduïm el manifest que membres de l’Assemblea de Barri de Sants llegiren en la manifestació que acabà a la Plaça d’Osca.

—–

ALS ESTUDIANTS EN LLUITA

Des dels moviments socials de Sants (assemblea de barri, col•lectius, centres socials okupats, associacions de veïns, ateneus, casals, cooperatives de consum i treball, mitjans de contrainformació), us volem donar la benvinguda als col•lectius universitaris que esteu lluitant, des de fa mesos, contra la imposició dels plans neoliberals a la Universitat. Us saludem a totes aquelles i aquells que lluiteu contra el Pla Bolonya, i us volem dir que estem amb vosaltres, i que els barris són casa vostra.

De la mateixa forma, us volem dir també que sentim la vostra lluita com la nostra lluita. La privatització de la Universitat és una de les mil formes amb que ens estan robant la vida, que ens estant robant els nostres somnis, les nostres maneres de construir un present i un futur més enllà de la misèria quotidiana que ens imposa el capitalisme.

La mercantilització de la Universitat és un aspecte més de la mercantilització general de la vida. Així, la violència immobiliària i urbanística que pateix la gent dels barris els agermana amb les violències que viviu vosaltres. La violència viscuda en un mercat laboral precaritzat agermana a la resta de precaris amb les violències que viviu vosaltres. Les violències que viuen els migrants sense papers ens agermanen amb les violències que viviu vosaltres. Estem aquí per a dir-vos que la vostra lluita és la lluita de tots, que no esteu sols i que no estem soles, i que avui el conflicte estudiantil és un més dels mil colors d’un conflicte social i global que hem de articular en comú i globalment. Tota la ràbia, tota l’energia que tenim a dintre, és necessari exterioritzar-la en un front comú, que coordini i que potencii les singularitats, per a aturar les múltiples cares del domini i l’explotació. És necessari que conspirem junts.

Però no només ens agermanen les violències compartides. També volem compartir amb vosaltres les formes de lluita, la desobediència al poder, la resistència. La vostra tenacitat i determinació, la vostra capacitat d’autoorganització col•lectiva, la vostra força en l’ocupació de les facultats, la vostra capacitat d’autogestionar els temps i els espais d’una vida que us heu reapropiat, les vostres assemblees per a decidir horitzontalment quina vida voleu viure, la creativitat de la vostra lluita. Volem que siguin exemple per a la resta de la societat, exemple per a tots nosaltres, i que la reapropiació de la vida sigui practicada, dia a dia, per tothom.

També estem aquí per a defensar-nos junts de la brutalitat amb què el poder polític i econòmic, a través dels seus mercenaris ultraviolents, vol acabar amb tot pensament crític i amb tota capacitat de generar alternatives. La repressió policíaca de la setmana passada, la criminalització i distorsió mediàtica, els jocs partidistes per a guanyar miserables quotes de poder, l’únic que ens indica és que el seu món està podrit, i que únicament podrà mantenir-se exercint la violència desmesurada cap a la dissidència social. I, de la mateixa manera que els altres dies vàrem resistir juntes als atacs policíacs, i diem fort que afrontarem la seva brutalitat sempre que sigui necessari, amb tots els mitjans per a defensar la nostra gent, avui us volem felicitar per no haver caigut en la trampa que tots els poders polítics, econòmics, mediàtics i policíacs desitjaven amb una obsessió morbosa.

Avui volien destruir el moviment estudiantil, distreure el debat sobre Bolonya cap el fals debat de la violència i la repressió, i volien destruir, també, totes les aliances que esteu trenant amb la resta de la societat, totes les complicitats que esteu teixint amb els treballadors de les fàbriques reestructurades, amb els aturats i precaris, amb els sense papers, amb la gent dels barris en lluita.

No podran amb nosaltres, si el nosaltres el construïm junts. Ara és el moment de passar a construir el nou món, sense els seus partits polítics miserables, les seves policies assassines, els seus empresaris cobdiciosos, els seus mitjans de comunicació sistemàticament mentiders. Portem un nou món en els nostres cors, i avui és el millor dia per a continuar parint-lo.

A les universitats, als barris, a les fàbriques, a la vida. Amunt tots els que lluiten!

Assemblea de Barri de Sants, 26 de març del 2009

Manifestació multitudinaria contra la repressió estudiantil i el Pla Bolonya from Oriol Sabata on Vimeo.

—————————————————————————-

ALS VEÏNS I VEÏNES DE SANTS:

MENYS FEIXISTES, MÉS RECURSOS SOCIALS

El proper dissabte 13 de març, Josep Anglada vindrà a presentar el seu programa xenòfob al nostre barri. Amb la por a la immigració com a bandera, aquest dirigent feixista pretén aprofitar la difícil conjuntura política, econòmica i social que travessem per aconseguir recolzament electoral a le s seves aspiracions polítiques.

Des de l’Assemblea de Barri de Sants, entenem que la intervenció del polític ultradretà no ha de passar desapercebuda pel teixit associatiu del barri, i que ha de ser resposta, fermament, pel conjunt del poble de Sants.

És intolerable que es posi en joc la convivència entre veïns per l’ambició política i els deliris racistes del franquista vigatà. És intolerable que es busquin culpabilitats en els immigrants, per una crisi econòmica provocada per l’avarícia d’entitats financeres i empreses immobiliàries. És intolerable que s’insulti, d’aquesta manera, la memòria antifeixista del poble de Sants.

Al llarg dels anys 90, amb la lluita del tot el teixit social santsenc i barceloní, vàrem aconseguir fer fora de la plaça dels Països Catalans les concentracions neonazis, racistes i espanyolistes, que es celebraven cada 12 d’octubre. En la darrera dècada, aquest mateix teixit social s’ha esforçat, en la mesura de les seves possibilitats, en construir ponts de diàleg entre les diferents comunitats nouvingudes al barri, amb l’objectiu de fer de Sants una sola comunitat, amb les seves pluralitats i amb els seus recels inicials a superar.

Sabem que no és senzill cohesionar i reinventar un barri quan hi ha elevats nivells de veïnat nouvingut, i tots –escoles, associacions de veïns, entitats culturals- sabem que aquests fràgils equilibris es posen en joc en contextos on els recursos socials i econòmics se’ns presenten com a escassos. Perquè coneixem els esforços que suposa conviure des de la diversitat i, sovint, des de la desigualtat, totes i tots hem de rebutjar que polítics oportunistes destrueixin les nostres aspiracions a viure, juntes i junts, unes relacions justes, respectuoses i enriquidores.

Avui, les solucions als nostres malestars no passen per culpabilitzar els més febles, sinó que exigeixen la implicació de tots els sectors de la nova comunitat santsenca per a construir el barri que volem.

Aquest objectiu, en primer lloc, demana crear espais comuns entre tot el veïnat –sigui quin sigui el seu orígen-, tal i com ja s’està fent i com ens comprometem a fer més encara. Hem d’ensenyar-nos mútuament com vivim el barri, i establir mecanismes per a resoldre, plegats, els problemes sovint derivats de la incomunicació. Apel·lem, en aquest sentit, a un reconeixement comú: a les escoles, a les entitats veïnals, a les festes de barri, als comerços, als carrers. Hem d’organitzar-nos plegats. Somiar junts foragitarà els malsons individuals.

En segon lloc, la situació actual requereix –amb urgència- dirigir els recursos públics cap a polítiques socials. Exigim a les diferents Administracions que orientin els seus pressupostos cap a les necessitats de la comunitat: a les escoles, als centres d’atenció primària, a les entitats veïnals, a la creació de llocs de treball als barris. No pot ser que es destinin recursos a grans indústries multinacionals i en canvi el veïnat tingui la sensació d’haver de competir per uns recursos socials insuficients. Apel·lem a tot el teixit social santsenc a organitzar-nos junts i a treballar per fer efectiva aquesta redistribució de la riquesa.

Aquestes són les mesures de fons per a un futur de convivència al barri; les respostes urgents passen per a aïllar socialment les provocacions irresponsables de feixistes com Anglada.

Fora feixistes dels nostres barris! Potenciem l’organització del veïnat, sigui quin sigui el seu origen! No acceptarem que, amb el discurs de la crisi, se’ns retallin drets socials!

[ASSEMBLEA DE BARRI DE SANTS]

www.abs.sants.org

—————

Plataforma per Catalunya, ni a Sants ni enlloc!!

El proper dia 13 de març, el partit polític Plataforma per Catalunya (PxC) fa la presentació de la seva candidatura a les properes eleccions a la Generalitat de novembre del 2010 a l’hotel Barceló de l’Estació de Sants. PxC va néixer a partir de l’agrupació local Plataforma Vigatana del conegut Josep Anglada el 2003. D’ençà es presentaren a diferents eleccions municipals aconseguint fins a 17 regidors a diferents poblacions catalanes el 2007.

Ara aquest partit, inscrit en el corrent nacional-populista, decideix fer el “gran” salt a les eleccions a la Generalitat. Aquesta és la història d’un conte ja viscut. Tant aquí com en altres països europeus, partits xenófobs com l’FPO austríac de Jörg Haider, el Vlams Beelang belga, la Lega Norte italiana o el FN francés es recolzen entre si per difondre la seva ideologia racista i clarament anti-islamista. Els fets per la construcció a Premià d’una mesquita el 2002 i l’acció de PxC llavors ens en donen una bona idea quan mesos abans s’havien trobat els partits a Brusel·les. Una altre exemple és el fet que una part dels fons per iniciar la campanya del 2010, PxC provenen del conegut ultrdretà suec Patrik Brinkmann, que entre d’altres també finança l’NSP, hereu de l’ideari del NSDAP (Partit Nacionalsocialista Obrer) d’Adolf Hitler a Alemanya

Tots aquests partits han emprat una estratègia comuna: no identificar-se ni amb les dretes ni les esquerres, sinó apel·lar les persones originàries que veuen com Europa i les seves nacions estan sent amenaçades per la immigració, sempre identificada amb la delinqüència i la inseguretat. El rebuig a la immigració i la islamofòbia, junt amb un populisme nacionalista, són els esquers amb els que aquests partits s’han fet un lloc a nivell local, regional o nacional de molts estats europeus.

“Los españoles primero” d’altres partits com Espanya 2000 o Democracia Nacional o “els catalans primer” de PxC són eslògans que es repeteixen una i altre vegada, posant a la població autòctona com a víctima davant de la invasió musulmana i d’una discriminació negativa per part de les administracions. L’estratègia de culpar a la migració de la situació econòmica i social és central com a forma d’agregació d’aquestes agrupacions polítiques. Les persones migrants són reduïdes a quelcom que, com les matèries primeres, són necessaris per la nostra producció, però que no han de ser subjectes de cap mena de dret o assistència.

A les files de PxC, però, i tot i declarar-se com una plataforma ciutadana ni d’esquerres ni de dretes, trobem vells coneguts del feixisme espanyolista i català: Josep Anglada, que va ser el delegat de la Fuerza Nueva de Blas Piñar a Catalunya i que segons les seves pròpies paraules “diu el franquisme, la bandera espanyola i l’àliga imperial al cor” o el seu regidor a Manresa, Albert Pericas, conegut com “Animal” per la naturalesa de les agressions continuades que cometé al llarg dels 80 i 90 a Manresa i Barcelona contra migrants, homosexuals, o militants d’esquerra. També el delegat a Badalona, Carles Francisoud, condemnat per atemptats i agressions en qualitat de cap de Milícia Catalana, grup ultracatòlic que intervení als 80 a Catalunya.

Al barri de Sants vam trigar anys i molta repressió per fer fora els feixistes de les nostres places els 12 d’octubre, i ara no permetrem que les mateixes ideologies, per molt que maquillades i modernitzades, tornin als nostres carrers.

Per això ens volem sumar a la convocatòria de rebuig que es durà a terme el proper dia 13 de març a les portes de l’Hotel Barceló a les 17 hores, per dir una  vegada més, i les que calguin, que no volem feixistes ni a Sants ni enlloc.

Assemblea de Barri de Sants, març del 2010

===========================
Accions contra el TAV i el seu impacte social als barris de sants i Sants Eulàlia

==================================
L’espai públic no és estatal. En defensa de les Festes Alternatives de Gràcia

[16 ago 2005 ]
Des de l’Assemblea de Barri de Sants, en tant que organitzadora de les Festes Majors Alternatives de Sants des de fa 11 anys, no podem restar en silenci davant la decisió del Districte de Gràcia de no autoritzar les Festes Alternatives de Gràcia.

No podem, de cap de les maneres, restar en silenci, doncs no volem ser còmplices d’aquesta monopolització de l’espai públic per part de l’Administració. Al contrari, cada intent d’estatalització del carrer ha de ser denunciat enèrgicament, sinó correm el perill que es naturalitzi, es converteixi en norma indiscutida, esdevingui l’escenari habitual de la participació pública a la ciutat. I ho sentim molt: entenem que l’ús de l’espai urbà ha de ser autoregulat per la pròpia societat, què és qui el construeix, el viu quotidianament, el gaudeix o sofreix.

Vivim en una ciutat on, històricament, ha estat la gent qui amb les seves pròpies mans ha hagut de resoldre les pròpies necessitats i satisfer els propis desigs. Quants autobusos arriben avui al seu destí perquè en el seu dia el veïnat demostrà que era possible? Quants parcs han estat arrencats de la febre especuladora gràcies a mobilitzacions veïnals? Quants claveguerams han estat construïts pels propis habitants dels barris perifèrics? Quantes escoles han estat edificades per pares, mares i mestres; quants centres d’atenció primària han estat aconseguits per les lluites dels seus usuaris? Quants centres cívics, quantes escoles bressol, quants semàfors o enllumenats han estat instal•lats en la ciutat després de milers d’hores de tallar carrers, dibuixar pancartes, de patir l’irritant desinterès de l’Ajuntament? Quantes Festes han estat recuperades, inventades, fabricades en hores de cooperació veïnal, sense ni un duro de l’Ajuntament? Quantes ciutats han estat construïdes en aquesta Barcelona desmemoriada, per la pròpia gent que l’habita?

L’Administració Municipal, en tot cas, és deutora de l’experiència col•lectiva que, al llarg de la història, ha construït l’espai públic a la nostra ciutat. I ha de saber que aquest patrimoni comú es resistirà a ser expropiat, mercantilitzat, banalitzat.

Quina alçada moral té una Administració que ha convertit Barcelona en un parc temàtic, a l’hora de prohibir què uns veïns més autoorganitzin les pròpies festes? Quina densitat ètica té un govern municipal, que ens vol fer viure a tots en un circ esponsoritzat, a l’hora de determinar ara “tu jugues? i “tu no jugues?? Quina legitimitat té qui ha sobresaturat el carrer en una rua constant de les multinacionals, sense importar-li interrompre la vida quotidiana de la gent, a l’hora d’excloure altres usos en tant que pertorbadors?

Més enllà de les prohibicions rebutjables, ens preocupen encara més els discursos que es construeixen per a legitimar l’aberració estatalitzadora d’un espai que és de totes. Existeixen ciutadans de primera i de segona? És la ciutat per al ciutadà considerat cívic, i els etiquetats d’incívics són meteks sense drets? És cívic protestar pel soroll de les festes, és incívic fer-ho quan són els automòbils i les obres de les constructores les que ens posen els nervis de punta? Perquè és qüestiona el caràcter alternatiu d’unes festes, quan, efectivament, la seva alternativa és que no reben subvencions, que no estan patrocinades per multinacionals, constructores o bancs, que tenen uns objectius de denuncia social, que els diners recollits van a projectes socials, que són organitzades assembleàriament, etc? És la ideologia del civisme la coartada per a la cacera de bruixes de la diferència? Perquè des de l’Ajuntament i els mitjans de comunicació s’intenta enfrontar les festes d’uns carrers amb uns altres, criminalitzar determinats col•lectius, distorsionar la realitat?

El Districte de Gràcia, aquest any, inaugura les Festes amb un pregó dedicat a la immigració. Voldrà reconèixer que la gent que organitza les Festes Alternatives de Gràcia ha cedit mesos enrera els seus espais, energies i recursos, a les darreres mobilitzacions dels immigrants sense papers a Gràcia?

El Districte de Gràcia, aquest any, vol regular els propis excessos que ell mateix ha generat. Voldrà reconèixer que és víctima de la seva pròpia opció estratègica- comercial de tematitzar el barri de Gràcia? Són els okupes, per exemple, els responsables de l’activitat d’un parell de milions de persones que acudeixen a Gràcia per les Festes, gràcies –entre d’altres factors- a la propaganda municipal? Com es cau en injúries doloroses de convertir víctimes en botxins, com quan es corresponsabilitza a les Festes Alternatives de la mort del Roger, assassinat l’any passat per una banda de neonazis?

Esperem que els carrers de Gràcia -la gent que organitza les Festes-, no caigui en l’error d’empassar-se les mentides municipals (“les festes Alternatives les organitzen monstres?); superi en canvi la por a perdre les subvencions (aquest any, casualitats de la vida, augmentades substancialment) i alci la seva veu contra la prohibició. Han de saber que avui són uns els prohibits, demà els següents seran uns altres.

Esperem també que, entre totes, tinguem prou energia col•lectiva per a garantir els usos públics en una ciutat que es dessagna per la privatització i per la mercantilització de l’espai. Això, per tant, no és un lament perquè l’Administració Municipal reconsideri la seva postura. És, en tot cas, una crida a la gent dels barris a defensar els espais de tothom enfront la Barcelona marca registrada que tot s’ho empassa.

Defensem les Festes Alternatives de Gràcia perquè defensem la lliure organització de l’espai públic.

Defensem les Festes Alternatives de Gràcia perquè la ciutat no és propietat privada de l’Ajuntament.

Defensem les Festes Alternatives de Gràcia perquè simbolitzen cada festa alternativa que dinamitza i omple de vida els nostres barris i pobles.

Si l’Ajuntament practica un urbanisme excloent (“l’espai públic és estatal?), nosaltres, amb les nostres Festes, celebrem precisament el contrari. Que allò públic té per sort més a veure amb l’experiència desbordant de la col•lectivitat, que no pas amb les directrius privatitzadores d’un Ajuntament que ja no sap ni a qui representa.

Salut a les Festes Alternatives de Gràcia!
Salut també a la Comissió Popular de Festes, les solidàries festes de la plaça del Diamant!

Festes Majors Populars i Alternatives de Sants
Assemblea de Barri de Sants
Agost del 2005

1 Response

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*