10 de juny 17h pl Sants 18h pl Universitat #AdeuBCN

Adéu, BCN!

10 de juny 17h pl Sants -> 18h pl Universitat

Aquesta és una campanya unitària dels barris de Barcelona organitzats sota el paraigües de la Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge de Barcelona. Actualment formada per: Grups d’Habitatge de Sants i Raval, Oficina d’Habitatge de Gràcia, Comissió d’Habitatge de Vallcarca, Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot – Camp de l’Arpa i  Sindicat de Barri de Poble Sec.


Mentre milers de turistes són acollits simpàticament amb un “Hola Barcelona”, nosaltres tenim clar que algú ha de dir AdéuBCN.

Aquesta ciutat no aguanta més.

No aguanta veure com any rere any els nostres barris són presos a l’assalt per les forces d’ocupacó turístiques, de la mà de promotors immobilaris i especuladors diversos que aplanen el terreny, compren, assetjen, desallotjen i reformen pisos i blocs sencers substituïnt espais de vida per peces de la màquina de fer diners en que sembla que s’ha convertit Barcelona.

Expulsió de veïnes, tancament de comerços de tota la vida, descaracterització dels barris… el panorama fa temps que és dessolador.

Que la precarietat material ens acompanyaria tota la vida, no és una idea especialment nova. Portem anys fent malabars per arribar a fi de mes, aplaçant visites al dentista, viatges o estudis fins no sé sap quan… Però, que ja no podríem ni malviure als nostres barris és una realitat que estem vivint, de forma cada cop més clara i colpidora, en els darrers dos anys. Algú està travessant totes les línies vermelles. Tenen noms i cognoms.

O els hi parem els peus o haurem de dir AdéuBCN.

El degoteig es va accelerant cada setmana. A unes se’ns acaba el contracte, a altres la paciència d’haver de suportar els crits de parc temàtic banyat en alcohol en que han convertit el nostre carrer. Poc a poc totes estem sent amenaçades. Des de les joves que no podem emancipar-nos, fins les àvies que hem de veure com ens expulsen de la casa on vam néixer. Així que ha de ser entre totes, també, com hem de posar frè a la situació.

L’administració pública en les seves tres cares (del suposat canvi, del procés infinit, del neoliberalisme ranci) gesticula incansablement fent creure que revertirà la situació. Que l’habitatge (i la ciutat) són drets dels que podem gaudir, sinó ara una mica més endavant… Però les que ens enfrontem a la situació a peu de carrer no podem obviar la realitat: o hi ha un canvi radical en com s’està gestionant el turisme i l’habitatge o abans de que comencin a vendre’ns la propera legislatura haurem hagut d’exiliar-nos deixant amigues, barri i vida enrere. Només podem comptar amb les nostres pròpies forces per revertir la situació.

Lluita o exili. Aquest és el dilema. Sabem que la nostra situació personal és límit en molts altres àmbits com el laboral o la salut; que la nostra vida quotidiana no és especialment senzilla i sortir al carrer a lluitar, a posar el cos, ens requereix un esforç que sovint ens desequilibra. Tot i així, en la situació actual no veiem cap alternativa. Cal lluitar i cal fer-ho abans no sigui massa tard.

A molts barris de Barcelona ens estem organitzant. Grups o oficines d’habitatge, sindicats de barri, de llogateres, associacions de veïnes… La batalla per l’habitatge a Barcelona, i més enllà, es manifesta dia rere dia en assemblees al carrer, converses entre veïnes, accions directes… La informació va saltant boca a boca, amb manuals i per les xarxes socials. Tots aquests petits actes van bastint xarxes de suport mutu indispensables per la nostra supervivència, no només material. Ara bé, toca també sortir juntes al carrer, plantar cara a aquesta ciutat-fàbrica de turisme i aturar-la, dir-li, AdéuBCN.

El 10J tenim una primera oportunitat. Ens trobem als carrers!

Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge de Barcelona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*