Resum Assemblea de barri sobre Migracions

[Desfent fronteres quotidianes]

Resum DebatABS 10 de febrer de 2011

Us presentem tot seguit una breu síntesi dels continguts i projectes que vam abordar a la darrera ABS monogràfica sobre migracions a Sants, celebrada al Centre Social.

L’objectiu d’aquest document no només és repassar els continguts plantejats, sinó també cercar complicitat, recolzament econòmic i material per al desenvolupament dels projectes futurs.

1. Context migratori al barri i més enllà

A Sants hi viuen actualment 34.500 persones d’origen estranger, segons dades oficials de gener de 2008. La població migrada representa prop del 20% respecte el total, una xifra que s’ha quadruplicat la darrera dècada. Per nacionalitats, l’equatoriana és la més nombrosa (10%), seguida de  la marroquina i la pakistanesa (7%, respectivament) i d’altres pobles de l’Amèrica Llatina (Perú, Bolívia) i la Xina. Per sexes, hi ha pràcticament el mateix percentatge d’homes (51%) que de dones (49%).

Els punts geogràfics on s’efectuen major nombre d’identificacions de persones sense paper són la rambla de Badal i l’estació de Sants. L’estació de tren i autobús és, de fet, un dels punts principals de control a la ciutat, un veritable lloc-frontera per a les persones privades del dret a la mobilitat. Un altre punt calent ubicat al districte és el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, amb capacitat per 226 interns, 78 dones i 148 homes.

Segons dades de la Taula Intercultural, iniciativa del Secretariat,  les entitats del territori desenvolupen pocs projectes que afavoreixin el contacte entre persones de diferents cultures. A Sants existeixen 11 entitats -associacions de veïns, fundacions i grups solidaris, col·lectius de la mateixa comunitat, entitats vinculades a l’església- que ofereixen diferents serveis d’acollida, com ara assessorament jurídic i laboral, llengua, atenció social, salut o educació, entre d’altres.

Un parell de persones de l’Associació de Ghanesos de Catalunya (AGC) ens van explicar el treball d’acollida i orientació (laboral, habitatge, costums, papers) que fan amb les persones acabades d’arribar. Comentaven que l’acollida i les activitats divulgatives de la cultura del país d’orígen és el que acostumen a fer el gruix de les associacions per comunitats.

2. Els projectes solidaris i d’acollida de l’ABS

A l’ABS van participar persones que van prendre part a les tancades a Sant Medir l’any 2001,  a la de Can Vies el 2005, així com de l’oficina d’assessoria jurídica en estrangeria del Centre Social, el mateix any.

Totes les persones van valorar molt positivament totes les intervencions, no només pel objectius assolits (des de la regulació extraordinària, fins als certificats d’arrelament), sinó també per la creació d’una xarxa de relacions personals de barri, que han perdurat més enllà de la conjuntura concreta i que han representat una veritable font de contactes i informació.

Pensem que l’actual cojuntura econòmica, el creixent discurs racista i la proliferació dels partits d’extrema dreta fan important, urgent i necessari el desenvolupament de projectes col·lectius que afavoreixin la trobada i la construcció de teixit social.

3. Desfent fronteres quotidianes: espai de trobada de dones migrants i autòctones a Sants

Finalment, un grup de dones del barri que ens hem anat trobant a l’Encoberta i que estem interessades a tirar endavant una iniciativa feminista a Sants, vam presentar el projecte Desfent fronteres quotidianes.

Les jornades, que es duran a terme entre el 12 de març i el 16 d’abril al Centre Social de Sants, tenen el seu origen en les diferents trobades que hem tingut amb dones del col·lectiu Mujeres Pa’lante i del programa d’activitats que desenvolupen a la Casa Sense Fronteres a Collblanc. Pensem que seria interessant i desitjable reproduir l’experiència al barri.

Les jornades combinen un seguit d’activitats formatives adreçades a dones migrades en matèria de dret, llengua, informàtica, empoderament i violències de gènere, amb activitats obertes al públic general com l’obra de teatre “El viaje a ninguna parte”, o les xerrades sobre “Migració en femení” o “Dinamització de comunitats de veïns a un barri: el cas de Salt”.

Ens hem anat reunint amb les Mujeres per al disseny i localització de les jornades. No només ens han orientat en el contingut de les sessions, sinó que han insistit molt a incloure servei de guarderia i ludoteca per afavorir la participació de les dones, i a donar centralitat a les activitats de lleure -el cafè, els àpats- com a espais cabdals per a la creació de relacions personals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*