El racisme mata

EL RACISME MATA

Manifest unitari contra el racisme en el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia

Un 21 de març una setantena de persones van ser assassinades per reclamar els seus drets i més de 180 van resultar ferides. La policia va obrir foc contra una manifestació contrària a una llei que controlava els moviments de la població negra, anomenada “llei de passis”. Això va passar al poble de Shaperville, Sudàfrica, el 1960.

Actualment, any 2013, el govern espanyol ha exclòs a una part de la població del seu dret a l’atenció sanitària pública i gratuïta mitjançant una reforma de llei. La sostracció d’aquest dret fonamental és  justificat com una mesura de retallada en època de crisi econòmica i austeritat. I l’enduriment en política d’estrangeria que dificulta les renovacions de permisos de residència condemna a milers de persones a caure una altra vegada en la irregularitat administrativa. Exemples de discriminació i de clar racisme institucional. I –gairebé- ningú diu res perquè és un acte de discriminació més i perquè el discurs racista que utilitza com lema populista i demagògica “ els primers són la gent d’aquí”  ha  guanyant terreny.

Tenim assumida la discriminació racista i xenòfoba com un fet normal, habitual, que es dóna al nostre voltant o que, tot i que ens afecti directament, no ens genera alarma. Com hem arribat a aquest punt? En bona part degut al control exercit per algunes forces polítiques que instrumentalitzen el fet migratori, que han promogut la divisió entre la població instrumentalitzant l’efecte de la crisis, l’atur, i  la manca de recursos socials, per a culpabilitzar a la immigració. Focalitzar un enemic comú en la persona diferent per raó de color de pell, ètnia o cultura, és un mecanisme per amagar la identitat dels veritables culpables del patiment actual, els vertaders enemics del poble.

En definitiva, el racisme i la discriminació són un mecanisme clau per mantenir el sistema de dominació social actual.

Les conseqüències dins la societat d’aquesta maquinària repressora no cal buscar-les als llibres ni els esperem en un futur: les conseqüències les tenim aquí i ara. En els últims anys han incrementat les agressions racistes i les actuacions racistes de grups organitzats, segon les diferents organitzacions. I tal i com recull SOS Racisme Catalunya en el seu darrer informe, adverteix que  en 20 anys d’experiència és el primer cop que els casos de conflictes entre particulars són la tipologia més nombrosa. I, el que és pitjor, gairebé la meitat d’aquests casos són agressions físiques. Així que no només ha augmentat el número de casos sinó que són més greus.

Per altra banda, les polítiques adreçades a gestionar –o millor dit, aturar- les migracions, converteixen als governs en repressors. Les polítiques d’estrangeria suposen la condemna a l’exclusió social de milers de persones al nostre país, o directament la mort de centenar de milers de persones a les fronteres o al mar.

el discurs de l’odi i l’extrema dreta va guanyant adeptes arreu del continent. Un perill present a tota Europa i als nostres carrers que no rep la resposta contundent necessària per part de les institucions, els polítics ni la justícia. Doncs de les paraules que instiguen a l’odi a les agressions físiques per motivació racista, només hi ha un pas.

Catalunya va ser sempre un país d’acollida, que considera la diversitat com un fet que aporta riquesa cultural, social i econòmica. Davant aquest context advers i per tal d’aturar la normalització del racisme a la nostra societat, en el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia les entitats sota signants volem fer una crida per construir una lluita conjunta, ja que els retrocessos en drets i llibertats ens afecten a tothom!

21 de març del 2013, Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia

Defensem els espais de llibertat!

En el nostre barri fa temps ja que es desenvolupa una intensa activitat política i cultural per part d’un conjunt de col·lectius i espais crítics amb l’actual sistema imperant, col·lectius i espais que donen vida a uns carrers i unes places que ara ens volen fer creure que són seus quan sabem del cert que som nosaltres, els de sota, qui hem construït aquesta ciutat.

Veiem com a més dels processos judicials oberts per desallotjar el CSA Can Vies, intenten ofegar la seva activitat política amenaçant contínuament de precintar l’espai si es realitzen activitats. Com a espai autogestionat que s’organitza horitzontalment al marge de les institucions, el CSA Can Vies no demana permís ni compleix cap normativa, ja que es un espai alliberat amb capacitat pròpia per saber el que es pot fer i no en ell, quasi setze anys d’existència demostren la seva maduresa i responsabilitat.

El mateix passa amb activitats com les organitzades al Febrer Llibertari, on el Districte i la Guàrdia Urbana han denegat permisos que mai s’havien demanat per tal de realitzar activitats al carrer, fent responsable de les possibles conseqüències a persones alienes a la organització dels actes. També hem viscut l’aixecament d’actes i multes per la Gala Anti-repressiva organitzada al carrer per Acció Llibertària de Sants.

Altres exemples han sigut l’entrada de Guàrdies urbans a Can Batlló, espai gestionat per les veïnes i veïns del barri i on mai haurien d’haver pogut entrar i molt menys identificar a dues persones.

La repressió a la dissidència arriba també a les activitats organitzades a dins dels equipaments públics, denegant-se  permisos impedint el seu ús com va passar el cap d’any a la festa organitzada pel Casal Independentista de Sants.

Ja estem fartes d’aquesta apropiació dels nostres espais i del carrer per part del Districte i la Guàrdia Urbana, la seva supervisió i el seu control cerquen reprimir tota activitat política i cultural al barri que lluiti per canviar aquesta situació de misèria que vivim en l’actualitat.

Aturem la repressió als moviments socials!
No al desallotjament del CSA CanVies!
Prou repressió als espais de dissidència!

Acció de l’Assemblea de Barri de Sants al ple del districte contra les amenaces de precinte rebudes últimament per diferents entitats del barri i contra l’amenaça de desallotjament del CSA Can Vies.