Agraïment a totes les persones que vam participar a fer realitat l’1 d’octubre

Poques vegades allò amb que somiem dia a dia es converteix en realitat.

Des de l’ABS volem agrair a totes les persones que vam formar part d’aquesta jornada històrica en que vam donar sentit a les paraules solidaritat i democràcia. Malgrat la repressió exercida des de l’estat espanyol per atemorir a tota la comunitat, hem sabut canalitzar la nostra ràbia i la nostra por cap a l’auto-organització, demostrant al món sencer que som un poble capaç d’unir-nos per a defensar el nostre dret a expressar-nos.

Vam veure totes les expectatives desbordades: la valentia i l’afluència de gent, resistència i murs humans, idees i inventives mils per esquivar als violents i lladres d’urnes.. Una força vital que ens ha fet créixer com a poble.

Volem agrair també a totes aquelles persones que han vingut d’arreu a donar-nos suport per a la defensa de col·legis i escoles, la vostra solidaritat ens va fer sentir la tendresa entre pobles.

No oblidem, ni volem oblidar, totes les agressions patides per les veïnes i veïns de barris i pobles arreu del país. El clima d’amenaça sostingut que ha planat sobre tota la nostra comunitat és una mostra més de la seva repressió. Tot i així, el diumenge 1 vam saber transitar la por donant una resposta col·lectiva, que ens va permetre assolir el nostre objectiu. La millor forma de denunciar aquesta violència és continuar lluitant.

Convidem a totes els veïns i veïnes a continuar organitzant-se i no deixar passar aquesta oportunitat històrica. Tant si estem a favor d’un nou estat com si no, la participació és la única forma de construir. La pressa de decisions col·lectives és cosa de totes, pren partit.

El que hem viscut el cap de setmana del referèndum ha estat prova tangible del que som capaces de fer quan ens auto-organitzem: dur a terme “coses” que mai haguéssim sospitat que podríem fer.

Els carrers seran sempre nostres!

L’Assemblea de Barri de Sants davant del referèndum

Davant del context actual i com sempre hem fet, l’Assemblea de Barri de Sants (ABS) defensarem les veïnes i veïns del barri, els seus drets i llibertats. Entenem que el que està passant aquests dies constitueix un atac davant del qual hem de reaccionar. Per això sortirem al carrer avant, durant i després de la celebració del referèndum.

Som conscients que no tota la gent vol votar, ni tota la gent votarà el mateix. El que importa és que la gent participi. Així mateix, no ens oblidem de què no tota la gent que vol votar pot fer-ho, tenim veïns i veïnes que han quedat exclosos per uns criteris racistes. A aquestes veïnes i veïns també els convidem a participar en les accions i a lluitar amb nosaltres.

Per tot això, us convidem a participar de les casserolades i altres accions que ja s’estan fent, així com a sortir al carrer el dia de la celebració referèndum per participar d’aquesta jornada.

Juntes som més forts, juntes ho podem tot!

Assemblea de Barri de Sants

10 de juny 17h pl Sants 18h pl Universitat #AdeuBCN

Adéu, BCN!

10 de juny 17h pl Sants -> 18h pl Universitat

Aquesta és una campanya unitària dels barris de Barcelona organitzats sota el paraigües de la Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge de Barcelona. Actualment formada per: Grups d’Habitatge de Sants i Raval, Oficina d’Habitatge de Gràcia, Comissió d’Habitatge de Vallcarca, Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot – Camp de l’Arpa i  Sindicat de Barri de Poble Sec.


Mentre milers de turistes són acollits simpàticament amb un “Hola Barcelona”, nosaltres tenim clar que algú ha de dir AdéuBCN.

Aquesta ciutat no aguanta més.

No aguanta veure com any rere any els nostres barris són presos a l’assalt per les forces d’ocupacó turístiques, de la mà de promotors immobilaris i especuladors diversos que aplanen el terreny, compren, assetjen, desallotjen i reformen pisos i blocs sencers substituïnt espais de vida per peces de la màquina de fer diners en que sembla que s’ha convertit Barcelona.

Expulsió de veïnes, tancament de comerços de tota la vida, descaracterització dels barris… el panorama fa temps que és dessolador.

Que la precarietat material ens acompanyaria tota la vida, no és una idea especialment nova. Portem anys fent malabars per arribar a fi de mes, aplaçant visites al dentista, viatges o estudis fins no sé sap quan… Però, que ja no podríem ni malviure als nostres barris és una realitat que estem vivint, de forma cada cop més clara i colpidora, en els darrers dos anys. Algú està travessant totes les línies vermelles. Tenen noms i cognoms.

O els hi parem els peus o haurem de dir AdéuBCN.

El degoteig es va accelerant cada setmana. A unes se’ns acaba el contracte, a altres la paciència d’haver de suportar els crits de parc temàtic banyat en alcohol en que han convertit el nostre carrer. Poc a poc totes estem sent amenaçades. Des de les joves que no podem emancipar-nos, fins les àvies que hem de veure com ens expulsen de la casa on vam néixer. Així que ha de ser entre totes, també, com hem de posar frè a la situació.

L’administració pública en les seves tres cares (del suposat canvi, del procés infinit, del neoliberalisme ranci) gesticula incansablement fent creure que revertirà la situació. Que l’habitatge (i la ciutat) són drets dels que podem gaudir, sinó ara una mica més endavant… Però les que ens enfrontem a la situació a peu de carrer no podem obviar la realitat: o hi ha un canvi radical en com s’està gestionant el turisme i l’habitatge o abans de que comencin a vendre’ns la propera legislatura haurem hagut d’exiliar-nos deixant amigues, barri i vida enrere. Només podem comptar amb les nostres pròpies forces per revertir la situació.

Lluita o exili. Aquest és el dilema. Sabem que la nostra situació personal és límit en molts altres àmbits com el laboral o la salut; que la nostra vida quotidiana no és especialment senzilla i sortir al carrer a lluitar, a posar el cos, ens requereix un esforç que sovint ens desequilibra. Tot i així, en la situació actual no veiem cap alternativa. Cal lluitar i cal fer-ho abans no sigui massa tard.

A molts barris de Barcelona ens estem organitzant. Grups o oficines d’habitatge, sindicats de barri, de llogateres, associacions de veïnes… La batalla per l’habitatge a Barcelona, i més enllà, es manifesta dia rere dia en assemblees al carrer, converses entre veïnes, accions directes… La informació va saltant boca a boca, amb manuals i per les xarxes socials. Tots aquests petits actes van bastint xarxes de suport mutu indispensables per la nostra supervivència, no només material. Ara bé, toca també sortir juntes al carrer, plantar cara a aquesta ciutat-fàbrica de turisme i aturar-la, dir-li, AdéuBCN.

El 10J tenim una primera oportunitat. Ens trobem als carrers!

Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge de Barcelona

L’habitatge no és un negoci! Manifestació 27 maig 11:30 pl. Sants

Manifestació 27 maig 11:30 pl. Sants

A Sants ja ha arribat el turisme. Està present a cada cantonada, acompanyat d’un discurs que diu que genera beneficis a la ciutat. Però és realment cert? Depèn de per a qui. La indústria s’omple les butxaques amb el boom, però en realitat aquest genera pocs llocs de treball qualificats, i en canvi molta gent de servei en condicions d’extrema precarietat i drets laborals gairebé inexistents. Els sous d’aquestes feines són insuficients per a pagar els lloguers, que els propietaris no dubten a pujar doncs els visitants estan disposats a pagar per a les seves vacances més del que paguem nosaltres pel dia a dia. Per això, en menys de 6 mesos el lloguer al barri ha pujat fins a un 33,5% i cada cop són més els blocs sencers que estan sent acorralats pels propietaris perquè les veïnes marxin. La ciutat s’està rendint a les necessitats del turisme i expulsant els veïns per les pressions d’un lobby que aconsegueix posicionar-se entre les prioritats dels governs, que deixen d’invertir en altres sectors aquest procés silenciós està canviant les veïnes del barri per turistes, les tendes locals per restaurants i boutiques tan modernes com inaccessibles, prioritzant els beneficis d’uns sobre les necessitats de la resta.

L’Assemblea del Barri de Sants no esta disposada a engreixar la llista de ciutats arrasades pel fenomen del turisme i per això s’ha creat Fem Front al Turisme, una comissió que pretén visibilitzar les problemàtiques que arrossega aquesta indústria per sensibilitzar a la gent i organitzar una resistència, a la vegada que proposem un model de ciutat diferent. Afegeix-t’hi!

Fem Front al Turisme a Sants
@FrontTurisme · [F] Front Turisme a Sants

L’accés a habitatge està resultant a Barcelona i rodalies un problema que cada cop afecta a més persones. Per una banda les condicions de vida s’han tornat cada cop més precàries per culpa de retallades de drets socials i laborals, i per altre les reformes en les lleis del lloguer i el turisme, que generen una situació que expulsa al veïnat dels barris.

A Sants hem creat un grup assembleari que pretenem donar resposta als problemes derivats de l’accés a l’habitatge. Per fer-ho treballem de forma horitzontal implementant l’ajuda mútua per resoldre col·lectivament els nostres problemes, ja sigui d’hipoteques, lloguers, okupacions o altres eines per resoldre la necessitat de tenir un habitatge.

Problemes per pagar el lloguer?
Se t’acaba el contracte i et volen pujar o no renovar?
No vols sucumbir a la pressió immobiliària?
No vols marxar del barri?
No et pots emancipar?
Et volen fer fora de casa teva?
No saps quins són els teus drets?

Per solucionar els problemes no podem esperar que algú ho faci per nosaltres. El suport entre veïnes és la millor opció per fer-nos fortes i sortir de la situació de debilitat que patim respecte grans inversors, propietaris especuladors o altres. Per això ens reunim setmanalment perquè els veïns i veïnes puguin venir a lluitar col·lectivament per resoldre els problemes i aconseguir una millora en les nostres vides.

Cada diumenge ens trobem a les 18h a la plaça Joan Corrades
Vine, entre totes som més fortes!

Grup d’Habitatge a Sants
@GhabitatgeSants · [F] Grup d’Habitatge de Sants

Som classe treballadora contra tota explotació!

Som classe treballadora contra tota explotació!

Aquest 1 de maig fem visible la lluita de classes al nostre barri.

A les 12h, manifestació. Sortim de Carretera de Sants amb Rambla Badal.

Que no t’enganyin els mitjans, no és el dia del treball, sinó del treballador i treballadora. Aquells a qui s’ens pren la nostra plusvàlua en la feina per aquells que monopolitzen els mitjans de producció. Que ho fan gràcies a les estructures com l’estat que assegura que es mantinguin les diferències socials per mantenir a la gran majoria de la població explotada per una petita classe dirigent.

La explotació segueix molt vigent, la lluita de classes també!

Hostels vingueren que de casa ens tragueren

Hostels vingueren que de casa ens tragueren
Jornades de resistències a la invasió turística

Can Batlló – Nau 69 (Bloc 11) – c/ Constitució, 19

Divendres 24 de març
18h Taula rodona “El turisme com aglutinador de precarietat, especulació i gentrificació”
– Seminari Taifa fomentant l’economia crítica
– Endavant OSAN informant sobre situació de l’habitatge
– Las Kellys netejadores de l’hosteleria en lluita
20h Taller d’expressió artística de denúncia.

Dissabte 25 de març
16h Taller de formes de resistència
Presentació de HostelsBCN
Manual d’activisme de resistència
18h Cine-fòrum “La estrategia del caracol”

Fem front al Turisme a Sants
@FrontTurisme
Facebook Front Turisme Sants
femfrontalturisme@sants.org

Manifest per a reivindicar el projecte de la Farga

ADHESIONS VEÏNS, VEÏNES, ENTITATS

MANIFEST PER A REIVINDICAR EL PROJECTE DE LA FARGA

HISTÒRIA

Ja fa més de 35 anys que el terreny de l’Hortet de la Farga a Noguera Pallaresa 27, interior  d’illa de 455m2 no edificable, són utilitzats per la Comissió de Festes del mateix carrer per dur a terme, any rere any, la seva activitat de guarniment del carrer durant les Festes Majors de Sants. Aquest ús estava garantit per un acord amb l’antic propietari, el qual va cedir les claus de manera indefinida a la Comissió de Festes.

Des de l’any 2008 els baixos de Rossend Arús 38 també són utilitzats com a taller i magatzem per la Comissió de Festes que al comunicar amb l’interior d’illa formen un espai comú.

També fa 9 anys que els veïns i veïnes van enjardinar i fer horta a l’interior de l’illa transformant-ho així en un espai verd, obert pel barri i organitzat.

Així doncs l’espai s’ha convertit en un Hort Comunitari on el veïnat treballa la terra, urbanitza l’entorn o simplement gaudeix d’un espai privilegiat al cor de Sants.

És sabut que els edificis de Rossend Arús 36 i 38 i el terreny de Noguera Pallaresa van ser desallotjats fa aproximadament 9 anys. Durant tot aquest temps han estat “buits” per a la propietat, propiciant l’especulació. Aquests edificis són actualment propietat de Building Center, immobiliària de La Caixa, fruit d’una execució hipotecària.

Membres de la Comissió de Festes i de l’Hortet de la Farga juntament amb la cooperativa d’habitatges en cessió d’ús Sostre Cívic van començar un treball conjunt per garantir la continuïtat de l’activitat comunitària de la Comissió de Festes i de l’Hortet i, alhora, poder transformar-ho en un projecte integral, incorporant els habitatges cooperatius i un espai per afavorir el consum responsable, com és l’Economat Social.

PROCÉS DE NEGOCIACIÓ AMB L’AJUNTAMENT I AMB BUILDING CENTER

Ja fa un any que aquests col·lectius es van posar en contacte amb Building Center per iniciar una negociació que permetés garantir la viabilitat del projecte. En aquest sentit, la voluntat de l’equip impulsor era que l’immoble fos adquirit per Sostre Cívic i que l’Ajuntament adquirís en propietat els baixos i l’Hortet, o hi col·laborés d’alguna altra manera, per facilitar la seva posterior cessió i la viabilitat general del projecte.

Aquesta opció s’ha manifestat inviable aquest febrer, doncs Building Center ha acceptat una oferta d’un altre comprador, tot i que ja s’havia arribat a un acord verbal per a la compra. Aquest fet és un veritable perill per al barri, doncs no només posa en risc la continuïtat del projecte de La Farga, sinó que també tot fa pensar que el comprador ho pot destinar a un complex turístic de luxe, com era l’objectiu inicial de Building Center.

SUPORTS

Comptem amb el suport de prop de 3.000 signatures i d’entitats del barri.

Cal recordar que aquest cas el vàrem portar al Plenari del Districte de Sants-Montjuïc de setembre del 2015 a on, per unanimitat,  es va acordar que el terreny i el local passessin a propietat municipal per així garantir la continuïtat de les activitats socials que s’hi desenvolupen.

REIVINDICACIÓ ACTUAL

Malgrat la proposta inicial ja no és viable, l’Ajuntament té el dret d’adquirir la propietat amb preferència sobre qualsevol altre comprador en un termini de dos mesos a la compra d’aquest gràcies al dret de tempteig i retracte.

És per això que demanem a l’Ajuntament de Barcelona que exerceixi aquesta compra, reconegui el treball fet fins al moment per Sostre Cívic, la Comissió de Festes i l’Hortet de la Farga i cedeixi la totalitat dels immobles (Rossend Arús 36, Rosend Arús 38 i el terreny de Noguera Pallaresa 27) al projecte de La Farga ja que de no fer-ho, no només estaria contradient l’Acord del Plenari, sinó que també estaria afavorint l’especulació i oposant-se al treball de base de col·lectius arrelats al barri.

Sostre Cívic, Comissió de Festes plaça la Farga i Hortet de la Farga

20 de març de 2017

projectelafarga@gmail.com

ADHESIONS VEÏNS, VEÏNES, ENTITATS

Agressió homòfoba al districte de Sants-Montjuïc

El passat cap de setmana va succeir una agressió homòfoba al districte de Sants-Montjuïc. Un home va agredir un noi al crit de «Maricones fuera» i «Putos maricones», causant-li diverses ferides que van requerir cures hospitalàries.

El noi que va patir l’agressió ho va fer públic a les xarxes socials, causant cert rebombori mediàtic, ja que a la ciutat de Berga també havien succeït fets semblants la passada setmana. Tot hi això estem segurs que no va ser l’única agressió per motius de gènere o orientació sexual. Aquestes són una constant, formen part de la nostra societat, però normalment queden invisibilitzades i normalitzades sota el sistema heteropatriarcal. Insults, desqualificacions, humiliacions, acudits homòfobs entre altres són la part més invisibilitzada d’aquesta normalització de l’homofòbia.

El sistema heteropatriarcal es basa en establir una manera de viure, de relacionar-se i d’estimar única, adjudicant cada gènere un rol determinat. Aquesta imposició és la causant d’una violència quotidiana i estructural cap aquells col·lectius que no entren dins dels seus paràmetres.

Evitar i lluitar contra la violència i agressions LGTBIQfòbiques és una feina col·lectiva. Des d’alçar la veu quan som testimonis d’insults o acudits, fins a organitzar-nos per respondre quan algú és víctima d’una agressió per evitar que segueixin succeint.

PROU AGRESSIONS LGTBIQFÒBIQUES!

RESPONGUEM COL·LECTIVAMENT

Manifestació contra la LGTBIfòbia, divendres 17 de març a les 19:30 a Pl. Sants

Som barri, som Can Vies #SomBarriSomCanVies

Som barri, som Can Vies

Un barri ha de ser l’espai on la vida ha de passar al primer pla, lloc de convivència i construcció col·lectiva. Si fos pel poder i el capitalisme, la definició de barri es limitaria a espais de divisió administrativa i residència de la mà d’obra.

Sants s’ha construït com a barri gràcies a la lluita i força de les seves veïnes. Som les hereves dels obrers que van lluitar per una societat més justa a través dels sindicats revolucionaris del segle XX. Som hereves d’aquelles que es van organitzar en estructures d’ajuda mútua per construir cooperatives alternatives al capitalisme. Hereus d’aquelles dones que desafiaren els discursos masclistes i s’enfrontaren al patriarcat. Som aquell Sants que es va revoltar contra les selfactines, s’amotinà contra les quintes de les guerres colonials, es resistí a l’agregació forçosa a Barcelona, s’alçà a la setmana tràgica, s’enfrontà al pistolerisme patronal als anys 20, proclamà el comunisme llibertari i feu front al feixisme tot implantant la revolució el 1936. Som el barri que no va dormir a la dictadura, que es va organitzar als llocs de treball i va ocupar el carrer des d’associacions veïnals. Aquelles que van aconseguir canviar tantes vegades els plans dels poderosos per tenir equipaments en comptes de més gris especulatiu. Així s’aconsegueix que l’Espanya Industrial sigui un parc i les Cotxeres de Sants esdevé un centre cívic, s’evità l’scalextric de plaça de Sants i la fàbrica de Can Batlló, un espai veïnal autogestionat. Som allò que fa barri, que posa la vida per davant dels beneficis econòmics.

Som aquelles que lluitem per una educació accessible per a tothom, lliure i de qualitat. Per aturar les retallades dels drets aconseguits amb la nostra sang. Aquelles que hem vençut la por a no tenir casa per l’organització col·lectiva per tenir un sostre. Aquelles que creem alternatives econòmiques més justes, que ens organitzem per consumir de forma sostenible. Som el barri que ha après a organitzar-se de forma horitzontal per gestionar els nostres desitjos i necessitats. Som cultura popular i rebel que crida contra la mercantilització. Aquelles que busquem la llibertat.

Però tot el que som és fruit de la lluita. Una lluita que la fem com a veïnes dia a dia però que, a vegades, hem hagut de fer ensenyant les dents. Ja farà tres anys que Sants va vèncer al poder i Can Vies es va quedar al barri per demostrar que defensem allò que construïm col·lectivament.

Ara ens toca assegurar que aquest espai es mantingui, com una peça més d’aquest barri viu i combatiu.

Per aquest motiu els col·lectius i associacions de l’assemblea de barri de Sants hem elaborat una proposta urbanística amb l’objectiu que es desafecti del pla urbanístic tant Can Vies com les finques col·lindants afectades i altres zones de la zona sud del calaix de la vergonya que cobreix les vies. Aquesta proposta, a part de la desafectació, preveu una urbanització alternativa que permetria l’accés al calaix des del carrer Jocs Florals, per així fer compatible el manteniment de Can Vies, i alhora un accés que algunes esgrimeixen com a excusa per acabar amb aquest espai de dissidència. Aquest pas que realitzem vol ser una solució definitiva front el que els poder mediàtics han intentat vendre com un conflicte. Apostem per una política feta de manera horitzontal, on les pròpies veïnes som capaces de resoldre allò que les institucions governades per les elits no poden.

Can Vies és i serà del barri!

Assemblea de Barri de Sants

Mor el #BlokeHostafrancs per l’Hotel amagat darrere el perllongament del carrer Diputació

Avui assistim a la mort de la vida en el Bloc del carrer Creu Coberta 24 pel perllongament del carrer Diputació. Amb la mateixa excusa, altres edificis del barri d’Hostafrancs varen precedir aquest bloc. Va ser per aquest motiu que vàrem veure desaparèixer les cases d’aquest barri més antigues que quedaven dempeus, entre elles, la “Casa dels Pollets” que havia format part de l’hostal de Joan Corrades que va veure néixer el barri i a qui se li deu el nom d’aquest. També hem vist desaparèixer el comerç centenari de “La casa de les gorres”, el Cinema Arenas o Cinema Durruti com se’l va conèixer durant la Revolució del 36. Amb aquest pla urbanístic hem vist perdre gran part del patrimoni històric d’Hostafrancs.
L’urbanisme sempre ha respost a les necessitats dels grans interessos del capital i aquest pla urbanístic no n’és una excepció. Tot i que en els processos participatius que s’han fet sobre les transformacions previstes en el barri sempre s’ha dit que aquest perllongament suposaria la construcció de 73 habitatges repartits en 2 edificis. Però la sorpresa i l’especulació turística ens ataquen de nou quan veiem que la immobiliària PROMOSASTRE S.L. té uns altres plans que suposen un canvi d’usos respecte al que apareix en el pla i preveu la construcció d’un hotel de quatre estrelles amb 98 habitacions. Aquesta construcció se suma a la no poc nombrosa oferta d’hotels que es troben entorn de plaça Espanya i de l’Estació de Sants, algun d’ells construïts sobre sòl de titularitat municipal. Tampoc podem oblidar la gran quantitat de “hostels”, residències, apartaments i pisos turístics que creixen cada cop més en els nostres barris. Així doncs, un pla pensat, fa més de 80 anys, per descongestionar el trànsit de plaça Espanya, avui només té l’objectiu de realitzar una operació especulativa.
Mentre veiem com creixen en nombre d’ofertes per a acollir hostes que vénen a fer turisme, la situació es complica per als que hi habitem. El preu del metre quadrat de lloguer ha pujat en només dos anys un 45,7% a Barcelona i un 34,6% al districte
de Sants-Montjuïc. Els preus a Badal, Sants, Hostafrancs i la Bordeta de lloguer, venda i lloguer d’habitacions pugen un 5,65% de mitjana. Però la situació és encara més greu a Hostafrancs on s’incrementa el preu del metre quadrat d’un 15,2% i d’un 17,4% en els preus de venda.

Apostem per un habitatge assequible perquè la gent pugui quedar-se a viure en el seu barri sense veure’s desplaçada per plans urbanístics com aquest. Lluitem per evitar la proliferació de més explotacions turístiques que suposen gentrificació, precarietat laboral i massificació turística.

Prou expulsions dels nostres barris!

Avui, 20h Plaça de Sants
blokehostafrancs